Aquest vídeo d’Unicef ens enfronta als prejudicis que pensem que no tenim (i que, potser per això, són els que tenim més arrelats). Una nena de sis anys, la mateixa. Es diu Anano. Quan va ben vestida, la gent li fa cas i li pregunta si s’ha perdut. Quan té un aspecte descurat, la gent se la treu del damunt i vigila que no els robi res. Com si només els pobres robessin i com si tots els nens del món no mereixessin les mateixes oportunitats.


Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juny 28, 2016 | 20:11
    Anònim juny 28, 2016 | 20:11
    Es un video per pensar i reflegionar, que alguna vegada potser tambe nosaltres em fet el mateix, però no ho vols creura, la misericordia es un do tan maravellos que tot i ser capaç de cambiar el mon no esta a l'avast de tothom que ho voldria, es massa valuos i no tots els cors en som sempre dignes.
  2. Icona del comentari de: Anònim a juny 28, 2016 | 21:21
    Anònim juny 28, 2016 | 21:21
    És cert i no podem negar-ho, tenim perjudicis. Quan veiem un nen (normalment una parella de nens) bruts, que van sols i entren als restaurants, a les cafeteries, el primer que pensem és que son víctimes de màfies. Sense anar més lluny, a mi una parella de nens romanesos, em van robar el mòbil mentre estava en una cafeteria en ple cor de la ciutat de Barcelona. I no, la culpa no era d'aquells dos minyons que no tenien més de 10 anys, es culpa de la explotació que hi ha al darrera. Desconfiar és una reacció humana i més en aquests casos que menciono, crec que la feina no només de les ONG's sinó també de la policia és detectar aquestes situacions i eradicar-les. Són nens explotats i imagino que maltractats víctimes de màfies. Més que en l'aspecte del nen, si va brut o quin tipus de roba porta, el que s'hauria de fixar la gent (i repeteixo les ONG's i les forces de l'autoritat) és que es tracta d'un menor que està sol i és això el que hauria de ser una alarma social.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix