“T’escric aquesta carta des de la meva classe d’anglès de 9th Grade (3r d’ESO).” És així com començava l’exercici que Bruce Farrer, un mestre de secundària de Canadà, demanava cada any als seus alumnes. L’encàrrec: havien d’escriure una carta de deu pàgines dirigida al seu jo del futur. La cosa es podria haver acabat aquí. Però l’encant és que vint anys després, és ell qui busca aquells nens –”he de fer molta feina de detectiu”– perquè obrin el sobre. A dins hi ha el futur que dibuixaven. El que esperaven de la vida. Hi ha alumnes que han pogut llegir la carta, d’altres que ja no hi són. Ell, que ja està jubilat, continua fent de pont entre el passat i el present. Ho diu clar: “Només sóc un mestre a qui se li va ocórrer un exercici diferent.”



«No era el típic mestre enrotllat, però ara ens el mirem d’una altra manera. Ha fet una cosa així per nosaltres.»

«Aquest exercici ens permet mirar enrere, recordar qui érem i digerir-ho.»

«No estava preparada per llegir el que havia escrit sobre la meva tieta o el meu avi, que han mort.»

«Com a mare, llegir aquesta carta del meu ahir m’ajudarà a entendre l’avui de la meva filla.»

«No hi ha gaire gent que pensi a fer coses així, però és un detall que guardem la resta de les nostres vides.»

«És com obrir per primera vegada el regal de Nadal.»

«No és una carta, és un record.»
 









Comentaris

  1. Icona del comentari de: UskaBallester a juliol 12, 2016 | 21:07
    UskaBallester juliol 12, 2016 | 21:07
    Quina meravella, quina entrega!
  2. Icona del comentari de: Anònim a juliol 21, 2016 | 06:10
    Anònim juliol 21, 2016 | 06:10
    Com varem ser configurats, com a professorat autoritari. Persent-nos molt de l'slumnat. Ara ja jubilads... Nostalgia. Preparem bé als nostres mestres.
  3. Icona del comentari de: Principessa a juliol 21, 2016 | 10:26
    Principessa juliol 21, 2016 | 10:26
    M'he sentit un xic identificada amb aquest mestre, perquè fa temps que cada 1r dia de curs els faig escriure una carta als alumnes sobre ells mateixos, amb informació diversa , i els la torno per Nadal i a final de curs. Les paraules sobren... El seu llenguatge no verbal en llegir-la de nou ho diu tot. Per a mi és genial, una experiència que valoro positivament.
  4. Icona del comentari de: Tat Carreras a juliol 21, 2016 | 11:32
    Tat Carreras juliol 21, 2016 | 11:32
    Tinc els ulls plens de llàgrimes al veure aquest exemple d' humilitat en un mestre "corrent". Només pretenia fer un exercici que perdurés en el temps i ho ha aconseguit!: Quina estima més gran vers els seus alumnes. ës per admirar i copiar-ne l' exemple. Avui que tot va tan depressa i està tan "buit" de continguts val la pena veure com una cosa tan petita t' omple de tanta felicitat.
  5. Icona del comentari de: Anònim a agost 07, 2016 | 00:19
    Anònim agost 07, 2016 | 00:19
    Thank you, Bruce. I a tots ems bons mestres.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix