Estimat jo d’aquí vint anys

Un mestre demana als alumnes que escriguin una carta al futur i, dues dècades després, els hi torna

Arxivat a: Educació, La butaca

“T’escric aquesta carta des de la meva classe d’anglès de 9th Grade (3r d’ESO).” És així com començava l’exercici que Bruce Farrer, un mestre de secundària de Canadà, demanava cada any als seus alumnes. L’encàrrec: havien d’escriure una carta de deu pàgines dirigida al seu jo del futur. La cosa es podria haver acabat aquí. Però l’encant és que vint anys després, és ell qui busca aquells nens –”he de fer molta feina de detectiu”– perquè obrin el sobre. A dins hi ha el futur que dibuixaven. El que esperaven de la vida. Hi ha alumnes que han pogut llegir la carta, d’altres que ja no hi són. Ell, que ja està jubilat, continua fent de pont entre el passat i el present. Ho diu clar: “Només sóc un mestre a qui se li va ocórrer un exercici diferent.”



«No era el típic mestre enrotllat, però ara ens el mirem d’una altra manera. Ha fet una cosa així per nosaltres.»

«Aquest exercici ens permet mirar enrere, recordar qui érem i digerir-ho.»

«No estava preparada per llegir el que havia escrit sobre la meva tieta o el meu avi, que han mort.»

«Com a mare, llegir aquesta carta del meu ahir m’ajudarà a entendre l’avui de la meva filla.»

«No hi ha gaire gent que pensi a fer coses així, però és un detall que guardem la resta de les nostres vides.»

«És com obrir per primera vegada el regal de Nadal.»

«No és una carta, és un record.»
 









Comentaris

    UskaBallester Juliol 12, 2016 9:07 pm
    Quina meravella, quina entrega!
    Anònim Juliol 21, 2016 6:10 am
    Com varem ser configurats, com a professorat autoritari. Persent-nos molt de l'slumnat. Ara ja jubilads... Nostalgia. Preparem bé als nostres mestres.
    Principessa Juliol 21, 2016 10:26 am
    M'he sentit un xic identificada amb aquest mestre, perquè fa temps que cada 1r dia de curs els faig escriure una carta als alumnes sobre ells mateixos, amb informació diversa , i els la torno per Nadal i a final de curs. Les paraules sobren... El seu llenguatge no verbal en llegir-la de nou ho diu tot. Per a mi és genial, una experiència que valoro positivament.
    Tat Carreras Juliol 21, 2016 11:32 am
    Tinc els ulls plens de llàgrimes al veure aquest exemple d' humilitat en un mestre "corrent". Només pretenia fer un exercici que perdurés en el temps i ho ha aconseguit!: Quina estima més gran vers els seus alumnes. ës per admirar i copiar-ne l' exemple. Avui que tot va tan depressa i està tan "buit" de continguts val la pena veure com una cosa tan petita t' omple de tanta felicitat.
    Anònim Agost 7, 2016 12:19 am
    Thank you, Bruce. I a tots ems bons mestres.

Nou comentari

El Boig per tu en piano
Estrenem una de les versions amb què Joan-Pau Chaves homenatja himnes catalans
Més entrades...
La mutació desitjada
El CaixaForum presenta una exposició d'art contemporani per pensar noves maneres de viure
Més entrades...