Elizabeth Taylor va néixer a Londres el 27 de febrer del 1932 i va morir a Los Ángeles el 23 de març del 2011. Guanyadora de dos Òscars i casada vuit vegades amb set marits, l’actriu va representar l’època daurada de Hollywood amb pel·lícules com Cleopatra, Una dona marcada i Qui té por de Virgínia Woolf? Lluny de les pantalles, tenia un altre compromís: involucrar-se amb el món lluitant contra la sida. En llegim 14 reflexions que mostren amb quins ulls es mirava la vida.
Foto: www.elizabethtaylor.com
1. És estrany com el temps ens ensenya a tenir paciència: com menys temps ens queda, més capacitat tenim d’esperar.
2. Les idees mouen el món només si abans s’han transformat en sentiments.
3. No he tingut la pretensió de ser cap reina: Cleopatra era un paper i jo una actriu.
4. L’èxit és un gran desodorant: et treu de sobre totes les olors del passat.
5. Mai he planejat tenir ni moltes joies ni molts marits. Com li passa a tothom, la vida l’he anat vivint.
6. Si algú és suficientment estúpid per oferir-me un milió de dòlars per fer una pel·lícula, no seré tan estúpida de rebutjar-los.
7. No és el que tens, és el que aconsegueixes.
8. Mai m’he sentit més viva que quan he vist els meus fills apassionats o un gran artista fent art. Mai m’he sentit més rica que quan he aconseguit un xec per combatre la sida.
9. M’encanta tenir joies, però no perquè siguin meves: no pots posseir la resplendor, només admirar-la.
10. Alguns dels millors coprotagonistes que he tingut han estat gossos i cavalls.
11. Tinc el cos d’una dona i les emocions d’una nena.
12. Sempre he admès que em governen les meves emocions.
13. Segueix les teves passions. Segueix el teu cor. El que necessitis, arribarà.
14. Quan la gent em diu: “ho tens tot”, responc: “encara no tinc el demà”.
