Una finestra oberta al món que mostri qui som. I que al mateix temps teixeixi complicitats amb propostes d’arreu. Que sigui una festa. El Festival Grec, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, arriba aquest juliol i agost a la 41a edició. I ho fa convertint el públic en ocells. Perquè la idea i l’objectiu és estendre les ales entre propostes que conjuguin la qualitat i la creativitat. I que sobrevolin el màxim d’escenaris de la ciutat.
Fem un repàs per tres propostes de cadascuna de les quatre disciplines que hi trobarem: teatre, música, dansa i circ.
1. El teatre que despulla
Ventura, tot allò que hauria pogut ser.
Fins al 20 de juliol, a la Casa Milà.
Només hi ha vint persones al públic. El lloc és un pis de la Pedrera. I l’argument de l’obra un interrogant que, en un moment o altre de les nostres vides, tots ens hem plantejat: Què hauria passat si? La resposta ens permet reflexionar sobre l’atzar, allò que no podem controlar i tot allò que hem d’aprendre a acceptar. Un muntatge en què les distàncies entre els actors (David Planas i Meritxell Ylanes) i els espectadors s’escurcen tant que arriben a desaparèixer.
E.V.A., les cares del dolor.
Fins al 6 d’agost, al Teatre Romea.
Una actriu que pateix un bloqueig i no pot cantar. Una anestesista experta en l’E.V.A. (l’escala dividida en deu punts que serveix per mesurar el grau de dolor d’algú) que ha acabat anestesiant els seus sentiments. Una mare soltera a punt de deixar marxar del niu la seva filla. Una agent immobiliària que mai no s’ha atrevit a fer-se càrrec de les seves decisions vitals. Partint de les històries d’aquestes quatre amigues, aquesta obra, protagonitzada per T de Teatre i dirigida per Julio Manrique, mira i analitza els ulls del dolor.
Un tret al cap, quan la censura dispara.
Fins al 30 de juliol, a la sala Beckett.
Fins a quin punt ens condiciona la censura? L’obra de Pau Miró ens ho planteja a través de tres dones: una periodista incòmoda pel diari del qual l’han acomiadat; la seva germana, que es vol dedicar a viure dels darrers anys de la seva vida; i una víctima que exigeix que el seu cas surti a la llum pública. Totes tres han anat a parar a un carreró sense sortida del qual només en podran sortir traient de dins allò que costa tant de dir.
2. Cançons d’ara i sempre
Mishima i Joan Miquel Oliver
El 17 de juliol a les 22:00, al Teatre Grec.
Mishima presenta disc: Ara i res, que viatja entre les llums i les ombres de la vida. El grup liderat per David Carabén ja és un referent de l’indie català. Per altra banda, Joan Miquel Oliver, el músic mallorquí que posava paraules als Antònia Font, amb el seu nou disc Atlantis incorpora ritmes que van de l’antifolk a l’electrònica i de la rumba al funk passant pel pop.
Bowie Symphonic
El 13 de juliol a les 20:30, a l’Auditori.
David Bowie Is és l’exposició amb què el Museu del Disseny homenatja una de les figures més representatives de la música. Una de les activitats que programen és el concert que interpretarà l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. El repertori seran els temes de l’últim disc de l’artista: Blackstar. El director i arranjador Evan Ziporyn apostarà per la semblança que hi ha entre el so del violoncel i el de la veu humana.
Sanjosex i Carles Belda, les nostres cançons.
El 27 de juliol a les 21:00, a la sala Barts.
Recuperar el cançoner tradicional dels avis gironins. Amb el projecte Càntut, Carles Sanjosé, a la veu i la guitarra, i Carles Belda, a l’acordió diatònic, fan reviure el passat. Compten amb la violinista Coloma Beltran i el multiinstrumentista Jordi Casadesús.
3. Ballar per dir prou
We Love arabs. Contra els prejudicis, ballem.
El 9 i 10 de juliol a les 20:00, al Mercat de les flors (sala Pina Bausch).
De maneres de parlar sobre el conflicte entre àrabs i israelians n’hi ha moltes. El ballarí, actor i dramaturg Hillel Kogan aposta per dibuixar somriures i esborrar fronteres. Amb el ballarí Adi Boutrous recrearan el dolor per apostar per la pau.
Perra de nadie. Els límits del risc.
Del 12 al 14 de juliol a les 21.00 a la sala Hiroshima.
“Aquell que no és ningú i de ningú, pot arribar fins al fons de la seva intimitat”. Ho diu el personatge d’aquest espectacle, la Lili a la nova proposta de dansa i teatre de Marta Carrasco. L’espectacle viatja de l’horror i la denúncia fins a l’humor i a la incomoditat.
Les impuxibles, contra la violència.
Del 7 al 23 de juliol a les 21.00 de dimecres a dissabte i a les 22.00 els diumenges, a La Seca – Espai Brossa.
Una psicòloga, una supervivent de violència sexual, una sociòloga, una ballarina, una música, una productora i una performer, totes feministes, s’asseuen al voltant d’una taula. Així comença un espectacle que s’allunya dels tòpics i que parla sobre les violències sexuals, que són diverses i molt més extenses del que volem imaginar.
4. La corda fluixa del circ
Invisibles, fugitius del món.
Del 10 al 12 de juliol a les 19:30 a la sala Ovidi Montlloc del Mercat de les Flors.
Escapar-se dels problemes, de la solitud, de la por, de la misèria, d’allò que som. Fugitius de tota mena explicaran en aquest espectacle la seva història. Ho faran amb música en directe i jugant amb tècniques de circ que, tot i parlar de les fugides, els apropin als espectadors.
Halka, de Tanger a Barcelona.
El 12 i 13 de juliol a les 22.00 al Teatre Grec.
Tot va començar quan un grup de joves marroquins perfeccionaven la seva tècnica a les platges de Tanger. El que potser llavors no sabien és que es convertirien en ambaixadors de l’acrobàcia tradicional de la seva terra. A través del seu espectacle expressen les contradiccions entre el món sagrat i el profà, i reflexionen sobre el paper de les dones a les societats magribines.
Fidelis Fortibus. Encara que només hi quedis tu.
Del 13 al 16 de juliol a les 19:30 a la plaça de Margarida Xirgu.
Danny Ronaldo és l’únic artista que segueix viu. Els seus companys, els equilibristes, el director, tots han mort. Però ell, amb la força de la imaginació, s’encarregarà de fer-los reviure. I no només a ells, sinó a la màgia del circ.
