Foto: Les Films du Losange


“Creia que m’estimaries sempre, sóc una idiota”, diu la Nathalie. Paul Newman i Joanne Woodward han fet molt de mal. Salta a la vista que ells són l’excepció, però mira, som idiotes i casem les respectives biblioteques. Amb sort, a la substituta de la Nathalie també li agradaran les flors i el jardí de la casa de la platja no notarà el canvi de dona.

“Els meus fills han marxat, el meu marit m’ha deixat, la meva mare ha mort: sóc lliure”, exclama la protagonista, una esplèndida Isabelle Huppert. I no sap si riure o plorar. Perquè la llibertat pot fer mal i pot fer por. La llibertat és el nom artístic de la solitud. Però tampoc cal fer-ne un drama, el desconcert va per dins i això, al capdavall, és una pel·lícula francesa. L’avenir, de Mia Hansen-Løve.

L’estoica Nathalie explica als seus alumnes de filosofia que, en l’art, la veritat l’estableix el temps. I li fan una pregunta oportuna, que queda sense resposta: el temps no s’equivoca? Sempre he trobat sospitosa aquesta fe nostra en el temps disfressat d’heroi justicier. Em costa de creure que el futur sabrà valorar com cal allò que hem menysvalorat quan ho teníem més a mà. És com la història del cel i l’infern i els morts que es retroben al paradís: un conte fet a la mida de les nostres esperances.

Només som feliços abans de ser feliços, diu la professora a classe, citant Rousseau a Julie ou la Nouvelle Héloïse. Però aquesta és la visió optimista de la cosa. Algú altre deu haver dit que no som feliços ni abans ni durant ni després: estem separats de la felicitat per una distància petita però sovint insalvable. Com la que separa el tres coma nou periòdic del quatre.

I la vida empeny, malgrat la vida mateixa.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Marta Jarque a setembre 28, 2016 | 21:27
    Marta Jarque setembre 28, 2016 | 21:27
    Jo també la vaig anar a veure, Eva. Però no duia la llibreta. Ni la vaig poder perdre. M'agraden molt els comentaris que n'has fet. Jo em vaig quedar amb les mateixes frases al cap..., però no hauria sabut, ni sé, fer-ne un artilcle. Sort que et "tinc" a tu, de qui tantes vegades em serveixo per ordenar-me els pensaments, llegint-te, pensaments que no s'allunyen gaire ( els teus dels meus- distància petita, també-). Una abraçada, Sovint sóc idiota, sóc lliure i va per dins i sempre noto la felicitat ben, ben a prop - a prop-.
  2. Icona del comentari de: Francina López a setembre 29, 2016 | 15:08
    Francina López setembre 29, 2016 | 15:08
    No l'he vista però després de llegir-te, i amb el que m'agrada el cine i tot el que tu publiques de cine o sobre al que sigui, ho faré tan aviat com pugui. Gràcies Eva.
  3. Icona del comentari de: Ascen Gonzàlez a setembre 30, 2016 | 17:55
    Ascen Gonzàlez setembre 30, 2016 | 17:55
    Tenia moltes ganes de veure aquesta pel.licula sobretot perquè l'actriu m'agrada moltissim. Esperava mes canvis a la seva vida, sembla que tot el que li passa hauria de ser una oportunitat posar el comptador a zero. Després de moltes anades i vingudes a la unica que li canvia la vida és a Pandora.
  4. Icona del comentari de: Anònim a octubre 01, 2016 | 07:59
    Anònim octubre 01, 2016 | 07:59
    Marta Jarque, em passa el mateix. Sempre em passa, quan llegeixo els teus articles, Eva, és com si expressessis allò que tinc al cap i al cor de la millor manera possible. El temps... Ho cura tot? Ens hem d'esperar que arribi el moment? La meva llibreta... M'acompanya a tot arreu, escriure m'ordena el pensament, l'ànima.
  5. Icona del comentari de: Emma gaj a febrer 04, 2018 | 23:56
    Emma gaj febrer 04, 2018 | 23:56
    Abans d'anar a dormir et llegeixo.El plaer recomforta el dol trist que visc.quan parles de dolor crec és el meu.fa sis mesos perdut pares i germá en accident.tot i així,la vida m'empeny per ella mateixa

Nou comentari

El piano

Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»
Comparteix

You Are So Beautiful

You're everything I hoped for/ You're everything I need

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix