Grups musicals emergents, il·lustradors, fotògrafs, dissenyadors gràfics i institucions formatives del sector audiovisual s'endinsen en un procés d'investigació, recerca i creació que desemboca en aquest certamen únic. Artlab és un laboratori d'oportunitat per als joves talents, per potenciar la seva creativitat, per experimentar, per fer nous contactes i per donar a conèixer els seus treballs.
El cicle, amb sessions al vespre i d'altres en horari familiar, començarà el dia 9 i durarà fins al 31 de març. Hem parlat amb Germà Aire, Blanca Viñas i Manuel Moranta, els participants del concert que es farà el 16 de març a les 20.00 per saber com ha estat el procés creatiu entre les diferents disciplines i quin aprenentatge s'enduen d'aquesta experiència tan especial. Els cedim la paraula.
1. Germà Aire, duet musical format per Andreu Ribas i Luca Masseroni. Un laboratori en què les fórmules experimentals es conjuguen amb esquemes clàssics i textures molt properes.
Com ha estat el procés de creació?
El procés va començar quan ens van proposar de col·laborar a l'Artlab i combinar la nostra música amb les imatges de la Blanca Viñas i els dibuixos del Manuel Moranta. Per part nostra, farem una interpretació d'uns 50 minuts aproximadament interpretant cançons del nostre primer disc i també n'incorporarem algunes d'inèdites que formaran part del següent LP, que està en construcció. Creiem que serà molt bonic poder veure aquesta mescla de música i imatges projectades d'aquests dos artistes.
Què heu après?
En aquestes ocasions aprens que treballar amb col·laboracions sempre amplia el camp de la creació. Per a aquesta ocasió hem adaptat el nostre so al lloc on es durà a terme. Hem mirat de reduir i simplificar el que és el cos de les cançons. Això ens ha anat molt bé a l'hora d'assajar.
2. Blanca Viñas, fotògrafa. Interessada en la fotografia anològica, en l'arquitectura i en els espais urbans.
Foto: Blanca Viñas
Com ha estat el procés de creació?
Ha estat un procés molt agraït. Tots tres busquem enriquir la nostra feina a través de la interpretació de l'espectador de manera que això ens ha permès que el procés de creació fos molt lliure. No ens hem tancat a intentar interpretar les cançons de Germà Aire sinó que hem detectat l'ús recurrent de certs elements que ens han servit de fil conductor.
Tant el Manuel Moranta com jo tenim tendència a produir molt material, forma part del nostre mètode de treball, és per això que hem considerat apropiat donar visibilitat a aquest procés de treball deixant de banda l'artificialitat que pot tenir un resultat final i valorant la recerca en si mateixa. De manera que el que es podrà veure serà el treball de cadascun de nosaltres per separat i la unió de tots dos, posant de manifest aquest paral·lelisme i evidenciant que tot i fer servir diferents llenguatges podem arribar a transmetre un missatge en comú.
Què has après?
He après que treballar a quatre mans sempre és molt més enriquidor. Que la decisió de plantejar una projecció amb diapositives és un repte. Al principi vam dubtar molt de quins formats eren els més apropiats per dur a terme la sessió i fins i tot teníem la intenció de treballar en digital i en analògic a la vegada.
Finalment, el fet d'haver-nos decidit per un únic sistema de projecció, com ho seran els dos projectors de diapositives simultanis, crec que ha estat un encert. Ens permetrà donar visibilitat a aquest procés de treball. Sovint les limitacions suposen un estímul pel que fa a la creativitat i en aquest cas aquesta autolimitació dels projectors de diapositives ens ha donat peu a experimentar amb la diapositiva com a suport. Quan treballes amb un mitjà d'expressió estàtic, intentar posar-lo en moviment no és fàcil, tot i així crec que ho hem aconseguit.
3. Manuel Moranta, director creatiu a l'agència Inside Consultors. Imparteix tallers d'il·lustració aplicada. Des de fa uns anys treballa en un diari de dibuixfrases.
Com ha estat el procés de creació?
Posar en comú les lletres de Germà Aire, la fotografia de la Blanca Viñas i els meus dibuixfrases no semblava gens fàcil. Però, encara que els nostres llenguatges són molt diferents, parlem de les mateixes coses.
Vam decidir generar un material nou a partir de la revisió dels nostres processos de treball. La Blanca, a partir de milers d’experiments fotogràfics; i jo, escanejant tots els esbossos de dibuix que he generat durant anys. Dobles exposicions fotogràfiques, experiments cromàtics a la pel·lícula, gargots, esborralls, prova i error. Tot això emprant la diapositiva per construir l’obra conjunta. Ens vàrem adonar que la simplicitat extrema dels meus dibuixos era perfecta per conviure amb les atmosferes oníriques i denses de la Blanca i les lletres minimalistes de Germà Aire.
Què has après?
Posar en comú diferents obres t'ajuda a trobar l'essència del teu treball. Potser mai havia pensat amb tanta claredat que l'obra de cadascú està pensada per ser autònoma, quan un la dona per acabada és perquè considera que no necessita res més. No està pensada per interrelacionar-se. Treballar amb diferents mitjans i perspectives produeix resultats inesperats, una nova obra que ja no et pertany. Música, fotografia i dibuix. Ningú sabia què succeiria en cada pas que fèiem.
