Helen Fisher és una antropòloga especialitzada en l’amor romàntic. Ha estudiat com reaccionem neuronalment quan estem enamorats, quan ens deixem afectar per diverses emocions. De la seva mà, en aquesta xerrada TED resseguim l’evolució biològica de l’afecte, el sexe i l’amor com a entitats cerebrals. També ens adonem de la importància social que adquireixen i de les diferències de gènere.
1. La meva intenció inicial va ser entendre què era l’amor romàntic examinant els últims 45 anys de recerca psicològica, i resulta que existeix un grup específic de coses que passen quan un s’enamora. El primer que passa és el que anomeno que una persona comença a prendre “un significat especial.”
2. George Bernard Shaw va dir: “L’amor consisteix a sobreestimar les diferències entre una dona i una altra”. I en efecte això és el que fem. Llavors enfoques la teva atenció en aquesta persona. Pots fer una llista del que no t’agrada d’ella, però ho deixes de banda. Com va dir Chaucer: “L’amor és cec.”
3. Aquesta persona no només adquireix un significat especial, no només enfoques tota l’atenció en ella. L’engrandeixes i tens molta energia. Com va dir un polinesi: “Em sento com si estigués saltant al cel”. Estàs despert tota la nit, camines fins a l’alba; sents una eufòria intensa quan les coses van bé, sents una horrible desesperació quan les coses van malament, et tornes realment dependent d’aquesta persona.
4. Simple, l’amor romàntic és molt simple. Et tornes sexualment possessiu. Quan tens sexe casual amb algú… no t’importa si t’estàs ficant al llit amb qualsevol. Però quan t’enamores, et tornes sexualment possessiu fins a l’extrem.
5. La característica principal de l’amor romàntic és l’ànsia: una ànsia intensa d’estar amb una persona en particular, no només en el fet sexual, també en l’emocional. Està bé anar-se’n al llit junts, però el que vols és que et truqui, et convidi a sortir, etcètera. Que et digui que t’estima. L’altra característica principal és la motivació, el motor del teu cervell comença a arrencar i vols aquesta persona. Finalment, però no per això menys important, és una obsessió.
6. Una de les regions cerebrals més importants és una que s’activa quan sents la pujada de la cocaïna. I de fet això és exactament el que succeeix. Vaig començar a adonar-me que l’amor romàntic no és una emoció, és més, sempre havia pensat que era una sèrie d’emocions, de més intenses a menys. Però en realitat és un impuls, originat al motor de la ment, de la part de la ment que desitja, que anhela.
7. De fet penso que [l’amor romàntic] és més poderós que l’impuls sexual.
8. En més de 175 societats, la gent ha deixat evidències d’aquest poderós sistema cerebral. He arribat a pensar que és un dels sistemes cerebrals més poderosos a la Terra tant per a bé com per a mal.
9. [Parlant dels tres sistemes cerebrals] Un és l’impuls sexual, el desig de gratificació sexual. W.H. Auden el va anomenar “la frisança neural intolerable” i, en efecte, és això. Et molesta una mica tota l’estona, com tenir gana. El segon d’aquests tres sistemes cerebrals és l’amor romàntic: aquesta eufòria, aquesta obsessió de l’amor fresc. I el tercer sistema és l’afecte: la sensació de calma i seguretat que pots sentir amb una parella a llarg termini.
10. Existeixen moltes diferències de gènere, qualsevol que pensi que homes i dones són iguals simplement mai ha tingut un fill i una filla. No sé per què voleu pensar que els homes i les dones són iguals. Tenen molt en comú, però hi ha tot un munt de coses que no.
11. L’entrada de la dona al mercat laboral està tenint un enorme impacte en el sexe, el romanticisme i la vida familiar. Primer de tot, les dones estan començant a expressar la seva sexualitat. Sempre em sorprèn quan la gent ve i em pregunta: “Per què els homes són tan adúlters?” Els dic: “Per què creieu que els homes són més adúlters que les dones?” “Bé, perquè els homes són més adúlters!” Els dic: “Amb qui creieu que aquests homes es fiquen al llit?” És aritmètica bàsica!
12. Honestament penso que si hi ha d’haver una època de l’evolució humana en què hi hagi bons matrimonis, aquesta època és el present.
13. No crec, sincerament, que siguem un animal fet per ser feliç; som un animal fet per reproduir-se.
14. La meva preocupació són els antidepressius. […] Als Estats Units cada any s’expedeixen més de 100 milions de receptes d’antidepressius i s’estan generalitzant. Cada vegada més gent en pren durant molt de temps, i en efecte, aquestes drogues eleven els nivells de serotonina, els quals, quan pugen, suprimeixen el circuit de la dopamina. Tothom ho sap, la dopamina està associada a l’amor romàntic. No només suprimeix el circuit de la dopamina, sinó que mata el desig sexual. I quan mates el desig sexual, mates l’orgasme, i si mates l’orgasme, mates el flux de drogues associades amb l’afecte. Tot això està connectat amb el cervell i quan interfereix en un sistema cerebral, també interfereix en un altre. Només vull dir que un món sense amor és un lloc mort.
www.ted.com
