Que no ens toquin el teatre

Només hi ha un teatre que no és necessari: el teatre dels polítics

El 27 de març és el Dia Mundial del Teatre. El celebrem i el reivindiquem amb un vídeo per dir prou i amb un missatge del director rus Anatoli Vassiliev.
 

Manifest

L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya ha difós aquest manifest per donar visibilitat a la precarietat laboral del sector i exigir un ofici digne en què la il·lusió no sigui l’únic preu:

 

  

Missatge internacional 
Per Anatoli Vassiliev 


És necessari el teatre?

Aquesta és la pregunta que es fan milers de professionals del teatre decebuts i milions de persones que n’estan cansades.

Per què el necessitem?

En aquests anys l’escena esdevé insignificant al costat de les places de les ciutats i els països on es representen les autèntiques tragèdies de la vida real.

Què significa per a nosaltres?

Galeries i llotges banyades en or, butaques de vellut, telons ronyosos, veus d’actors ben polides; o contràriament, allò que pot lluir aparentment distint: caixes negres tacades de fang i sang, amb un munt de cossos nus i rabiosos en el seu interior.

Què ens pot contar?

Tot! El teatre ens ho pot contar tot. Com viuen els déus al cel; com llangueixen els presos a les coves subterrànies oblidades; com ens pot enaltir la passió; com ens pot destruir l’amor; com es pot prescindir d’una bona persona; com regna l’engany; com viu la gent en pisos; com viuen els infants en camps de refugiats; com retornen al desert i com se separen dels seus éssers estimats. El teatre pot contar-ho tot.

El teatre ha estat i seguirà sent sempre.

I ara, en aquests darrers cinquanta o setanta anys, ha estat particularment necessari. Perquè entre totes les arts públiques, només el teatre es produeix d’orella a orella, d’ull a ull, de mà en mà i de cos a cos. No li cal intermediari entre les persones. És la llum més transparent; ni del sud ni del nord, ni de l’est ni de l’oest. És la llum per ella mateixa que brilla des de tots els racons del món; que es reconeix a l’acte per amics i enemics.

Ens cal tot tipus de teatre.

I d’entre moltes i diferents formes de teatre, l’arcaic serà el més necessari. El teatre dels rituals no té perquè ser incompatible amb el teatre dels pobles civilitzats. La cultura secular va quedant castrada a mesura que la “informació cultural” la va suplantant gradualment per mitjà d’entitats simples que surten al seu encontre.

El teatre és obert. Entrada lliure.

Al diable amb els aparells i els ordinadors. Aneu al teatre, ocupeu-ne files senceres al pati de butaques i a les galeries! Gaudiu de la paraula i de la representació! Aquí teniu el teatre. No el negligiu ni us el perdeu per molt atrafegada que sigui la vida.

Tot el teatre és necessari.

Només hi ha un teatre que no és necessari: el teatre de les actuacions polítiques; el teatre de les conxorxes polítiques; el teatre dels polítics; el teatre de la política; el teatre de terror quotidià, individual o col·lectiu; les escenes de cadàvers i sang pels carrers i places, per les capitals i les províncies, entre religions i ètnies.

 

Imatge de l’espectacle Foto: LaSala

Nou comentari