La nostra millor pel·lícula

Els Premis Gaudí estrenen un reconeixement escollit per votació popular

Arxivat a: Cinema, La butaca

Els Premis Gaudí bufen deu espelmes. Per celebrar-ho, l’Acadèmia del Cinema Català vol reconèixer, en l’edició més emblemàtica dels seus guardons, el qui és imprescindible: l’espectador. És així com han creat el Premi Especial del Públic a la Millor Pel·lícula en què, per votació popular, s’escollirà el millor film. S’hi pot participar fins al dilluns 22 de gener a les 20:00h a través d’aquest web. Entre tots els qui hi diguin la seva se sortejaran dues entrades per assistir a la gala dels Premis Gaudí, el diumenge 28 de gener a l’Auditori del Fòrum CCIB, un passi VIP doble per gaudir del cinema durant un any i una subscripció anual a FilminCAT. Fem un recorregut per les pel·lícules nominades a aquest guardó. 

Brava, dirigida per Roser Aguilar. 
La vida de la Janine sembla anar molt bé fins que l’assalten al metro i el seu món s’ensorra. Per intentar fugir del seu infern, s’escapa al poble on viu el seu pare. I on, lluny de trobar la pau, s’aproparà al seu cantó més fosc.



Estiu 1993, dirigida per Carla Simón.
La mare de la Frida, una nena de sis anys, s’ha mort. Aquest és el primer estiu de la petita amb una nova família i amb un nou acompanyant: el dol. 



Incerta glòria, el gran clàssic de Joan Sales arriba al cinema sota la direcció d’Agustí Villaronga.



La película de nuestra vida, dirigida per Enrique Baró Ubach.
Un jove, un adult i un home gran es troben un matí en una casa d’estiueig. Aquest lloc ja no els pertany, però hi recrearan, en un sol dia, tots els seus estius. 



Júlia ist, dirigida per Elena Martín.
La Júlia decideix anar d’Erasmus a Berlín. És la primera vegada que marxa de casa per buscar una nova aventura. La ciutat, gris, la rep amb una fredor que no s’esperava i les expectatives topen de morros amb la realitat. De cop, la seva vida sembla estar lluny d’aquella nova vida que es va imaginar a les aules d’arquitectura de Barcelona.



La librería, dirigida per Isabel Coixet.
Als anys 50, a la Florence Green, un petit poble costaner d’Anglaterra, una vídua de mitjana edat es proposa obrir una petita llibreria, l’única en tot el veïnat. Per construir el seu somni tria una antiga casa abandonada que, fins llavors, passava per alt a tothom. Tot i això, el seu projecte xocarà amb la resistència muda del poble que, d’una manera subtil li aniran posant obstacles. 



La llamada, dirigida per Javier Calvo i Javier Ambrossi.
Agost del 2013. Campament cristià La Brújula. Bernarda, una monja nouvinguda, vol salvar el campament amb la seva cançó, Viviremos firmes en la fe. La Germana Milagros, una jove amb dubtes, recorda com li agradava Presuntos Implicados. I la María i la Susana, dues adolescents castigades, tenen un grup que es diu Suma Latina. Però des que la María veu com Déu apareix davant seu una nit, tot comença a canviar.



Tierra firme, Carlos Marques-Marcet.
Dues dones, l’Eva i la Kat; un amic, en Roger; un vaixell als canals de Londres i una pregunta: és possible viure l’amor, la família, i la vida de maneres diferents i, al mateix temps, seguir junts?

Comentaris

    Quel Colom Gener 16, 2018 2:04 pm
    Gran película.
    Anònim Gener 16, 2018 2:16 pm
    El dol, molt ben tractat
    Anònim Gener 16, 2018 3:24 pm
    Mejor película, sin duda
    Cathy Gener 16, 2018 3:47 pm
    Gran clàssic, gran pel·lícula
    Anònim Gener 16, 2018 4:58 pm
    La història i com es desenvolupa en el temps.
    Ringo 23 Gener 16, 2018 6:04 pm
    Una història que t'entra pel cort.
    Anònim Gener 16, 2018 6:06 pm
    Genial
    Anònim Gener 16, 2018 7:55 pm
    Cada fotograma ,i cada silenci, és un diàleg genial.
    laclami Gener 17, 2018 12:58 pm
    Despren molt d'amor cap als llibres. Molt bonica

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...