Helen M. Farrell és especialista en medicina psiquiàtrica. En aquesta xerrada TED parla de la depressió. Explica les causes que se’n saben, els estudis que se n’han fet i els tractaments més eficaços. També dona eines a les persones properes als pacients perquè coneguin millor la situació de l’ésser estimat i col·laborin en el seu benestar.


1. La depressió és la principal causa de discapacitat al món.

2. Com que és una malaltia mental, és més difícil d’entendre que tenir el colesterol alt, per exemple.

3. Una de les coses que crea confusió és la diferència entre tenir depressió i sentir-se deprimit.

4. La depressió clínica té una durada d’almenys dues setmanes i afecta la capacitat de treball, les ganes de divertir-se o la vida amorosa.

5. Pot presentar diversos símptomes: apatia, pèrdua d’interès per les coses que normalment t’agraden, canvis en els hàbits alimentaris, sensació d’inutilitat o excés de culpabilitat, dormir massa o massa poc, dificultat per concentrar-se, estar massa nerviós o lent, tenir poca energia o pensaments suïcides.

6. La depressió també es manifesta físicament al cervell.

7. S’associa a la transmissió anormal o reducció de certs neurotransmissors, especialment la serotonina, la norepinefrina i la dopamina, a l’alteració dels ritmes cardíacs, als canvis específics en les fases REM o alfa dels cicles de son i a les disfuncions hormonals.

8. Els neurocientífics no tenen una visió global de la causa de depressió. Sembla que té a veure amb la complexa interacció entre la genètica i el medi ambient, però amb això no es pot fer un diagnòstic clar d’on i quan es produirà.

9. Com que els símptomes de la depressió són intangibles, és difícil detectar qui en té.

10. Si aquesta persona se sent culpable o avergonyida, explica-li que la depressió és un problema mèdic, com l’asma o la diabetis. No és una debilitat ni un tret de la personalitat, i no ha de creure que pot superar-la i recuperar-se’n ella sola, així com no es queda de braços plegats quan es trenca un braç.

11. Si tu no has patit depressió, evita comparar la malaltia amb moments en què estaves desanimat. Comparar les experiències d’aquestes persones amb els sentiments normals però fugaços de la vida quotidiana pot fer que se sentin culpables del seu patiment.

12. Parlar sobre la depressió obertament pot ajudar-los. Per exemple, parlar dels pensaments suïcides en realitat redueix el risc de suïcidi.

13. Mantenir una conversa oberta sobre les malalties mentals ajuda a posar fi a l’estigma i facilita que demanin ajuda.

14. Com més pacients demanin ajuda, més científics avançaran en les investigacions sobre la depressió i els tractaments seran més eficaços.


ed.ted.com

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix