Foto: Teatre Tantarantana


Crear un ambient concret que avanci com ho fa una història és difícil. L’espai, els vestits, els silencis, la roba estesa, la respiració, la llum, les corredisses.

Anna, l’obra que té lloc a les golfes del teatre Tantarantana fins al 5 de novembre, és un joc, un estira-i-arronsa. Què hi amaguem a les golfes? L’Anna, una nena que viu en una casa de la costa als anys cinquanta, s’hi està tancada. Tot d’una, però, convida a jugar la noia del mirall. I en un joc corres, plores, rius, t’enfades, i a vegades no entens res: on ets? Qui para, ara? Tu o jo? Si picaves tu per què pico jo, ara?

Les actrius Ann Perelló i Lucía Torres es busquen, es troben i es perden en un espai menut però amb mil i una llums i ombres que fan d’amagatall. A trompicons, les actrius van traient la pols d’una història fràgil, delicada i retallada: cadascuna l’explica amb les seves paraules, les seves angoixes i les seves pors.

Hi ha punts de trobada entre les dues, però l’obra sembla una dansa en què cadascuna balla al seu propi ritme mentre intenta compassar-se al de l’altra. Les veritats són relatives, n’aprenem, i depenen de la llum que hi aboquis. La majoria de vegades només som en la penombra, i per això cal parar atenció per anar copsant els trossets de veritat que es van deixant anar amb compta-gotes.

Subtils i mil·limètriques, s’espien mentre alhora fan de mirall l’una de l’altra. De vegades innocents, de vegades decisives. L’obra parla de la veritat, el dol, l’espera, la por irracional, i ho fa amb el diàleg, amb els gestos, amb els llums.

Anna és una obra delicada i menuda que et fa viatjar a una nit de Sant Joan dels anys cinquanta. T’eriça la pell i et fa dubtar.

Foto: Teatre Tantarantana

Anna

Fins al 5 de novembre
​Teatre Tantarantana

Text i direcció: Marc Torrecillas
Repartiment: Ann Perelló i Lucía Torres

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix