Fem servir paraules per comunicar-nos, per descriure el nostre dia a dia, per pensar i definir el que sentim. Però afecta la nostra llengua a la visió del món que tenim? La científica cognitiva Lera Boroditsky, després d’anys de recerca i estudi, comparteix exemples que suggereixen que sí, que l’idioma que parlem modela i interpreta el que ens envolta i adverteix com n’és d’important la diversitat lingüística.
1. Parlaré amb vosaltres fent servir el llenguatge… perquè puc. Aquesta és una de les habilitats màgiques que tenim els humans. Podem transmetre pensaments realment complexos als altres. El que faig ara és crear sons amb la boca, en exhalar emeto tons, xiulets i bufs que creen vibracions en l’aire que viatgen fins a vosaltres, colpegen els vostres timpans, el cervell les recull i les transforma en pensaments. Espero.
2. Som capaços de transmetre les nostres idees a través de la vastitud de l’espai i el temps. Som capaços de transmetre coneixement entre ments. Puc fer-vos pensar ara mateix en una idea estrambòtica i nova. Puc dir: “Imagineu una medusa ballant un vals en una biblioteca mentre pensa en mecànica quàntica”. Si tot ha anat prou bé a la vostra vida, probablement no hi havíeu pensat mai.
3. No hi ha només un idioma al món, se’n parlen uns 7.000, i es diferencien entre ells de mil i una maneres. Alguns idiomes tenen sons diferents, vocabularis diferents, i també tenen estructures diferents. Això ens porta a la qüestió: l’idioma que parlem dona forma a la manera com pensem?
4. Carlemany, emperador de l’Imperi Romà, va dir: “Tenir una segona llengua és tenir una segona ànima”, contundent declaració de com modela la realitat. D’altra banda, Shakespeare fa dir a Julieta “Què val un nom? Amb un altre nom, la rosa faria la mateixa dolça olor” Bé, això suggereix que potser l’idioma no modela la realitat.
5. Fins fa poc, no hi havia prou informació per emetre cap judici. Al meu laboratori i en d’altres al voltant del món, hem començat a fer recerca, i ara tenim evidència científica per inclinar-nos en aquesta qüestió.
6. Els Kuuk Thaayorre no fan servir “dreta” ni “esquerra”, tot s’expressa fent servir els punts cardinals: nord, sud, est i oest. I quan dic tot, vull dir literalment tot. Diries: “Tens una formiga a la cama sud-oest” o “Mou una mica la tassa cap a nord nord-est”. De fet, la manera de dir “Hola” és “Cap a on vas?”. I la resposta seria “Nord nord-est lluny enllà. I tu?” […] No podries dir ni “Hola” si no saps on vas.
7. La gent que parla idiomes com aquest s’orienta molt bé. Millor del que pensàvem que era possible en humans. Solíem pensar que els humans érem pitjors que altres éssers per alguna excusa biològica: “Oh, no tenim imants als becs o a les escates.” No; si la teva llengua i cultura t’entrenen per fer-ho realment pots fer-ho.
8. També hi ha diferències enormes en com la gent pensa en el temps. Aquí tinc fotografies del meu avi a diferents edats. Si demano a un angloparlant que les ordeni cronològicament, ho farà d’esquerra a dreta. Això té a veure amb la direcció d’escriptura. Si fossis parlant d’hebreu o àrab, ho faries en la direcció oposada, de dreta a esquerra.
9. Però, i els Kuuk Thaayorre, els aborígens de què parlava, com ho farien? […] Per a ells, el temps no està vinculat al cos, sinó a l’espai. Per mi, si em poso així, el temps va cap aquí, però si em poso així, llavors el temps va cap aquí. Si em poso així, el temps va cap aquí. És molt egocèntric per part meva que la direcció del temps em segueixi cada cop que em giro. Pels Kuuk Thaayorre, el temps està vinculat a l’espai. És una manera molt diferent de concebre’l.
10. Els idiomes també difereixen en com dividir l’espectre de colors, el món visual. Els russoparlants diferencien entre blau clar, “goluboy”, i blau fosc, “siniy”. Així els russos tenen l’experiència de tota una vida per, lingüísticament, distingir aquests dos colors. Quan posem a prova les habilitats per discriminar entre colors resulta que els russoparlants són més ràpids a travessar aquest llindar lingüístic. Són més ràpids en diferenciar entre blau clar i blau fosc. I quan mirem el cervell dels que estan observant colors –posem per cas un blau clar que s’enfosqueix lentament– al cervell dels que fan servir diferents paraules per blau clar i blau fosc hi haurà una reacció de sorpresa quan el color passa de clar a fosc, com “Oh, alguna cosa ha canviat de categoria”, mentre que al cervell d’un angloparlant, per exemple, que no fa aquesta distinció, no hi ha la mateixa sorpresa, perquè res està canviant de categoria.
11. Els idiomes tenen tota mena de peculiaritats estructurals […] Molts idiomes tenen gènere gramatical; a cada nom li assignem un gènere, normalment masculí o femení. I el gènere canvia d’un idioma a l’altre. Si demanes a parlants d’alemany i castellà que descriguin un pont, com aquest d’aquí –”pont” és gramaticalment femení en alemany i masculí en castellà– els que parlen alemany són més propensos a considerar els ponts bonics o elegants, paraules estereotípicament femenines. I els que parlen castellà són més propensos a dir que són sòlids o llargs, paraules masculines.
12. Tenir mots per comptar en el teu idioma i paraules pels nombres ens dona accés a tot un món de matemàtiques. Òbviament, si no comptes, no pots fer àlgebra, ni pots fer tot allò que seria necessari per construir un espai com aquest o fer aquesta transmissió, oi? Tenir mots per als nombres representa el primer esglaó a tot un nou reialme cognitiu.
13. La bellesa de la diversitat lingüística és que ens desvela l’enginy i la flexibilitat que pot tenir la ment humana. No hem inventat un univers cognitiu, sinó 7.000. Es parlen 7.000 idiomes arreu del món. I en podem crear molts més. Els idiomes són entitats vives, que podem polir i adaptar a les nostres necessitats. La tragèdia és que estiguem perdent tanta d’aquesta diversitat lingüística constantment. Es perd prop d’un idioma a la setmana, i, segons algunes estimacions, la meitat dels idiomes del món desapareixeran en els pròxims 100 anys.
14. Encara pitjor és que ara mateix gairebé tot el que coneixem de la ment humana i el cervell està basat en l’estudi d’universitaris americans i angloparlants. Això exclou gairebé tots els éssers humans, oi? El que se sap de la ment humana és poc i subjectiu i la nostra ciència ho ha de fer millor.
Foto: www.ted.com
0
0
