Aquí presentem altres exemples de la relació de Broadway amb els clàssics de la literatura. El teatre musical s’hi inspira perquè la gent ja els coneix i per acabar generant més taquilla, tal com es desprèn d’aquest reportatge.
Matilda. The Musical no és l’única adaptació de Roald Dahl al món de la comèdia musical. El 2013, Charlie and the Chocolate Factory va arribar al West End de Londres.
The Phantom of the Opera, basat en la novel·la de Gastón Leroux, es va estrenar a Londres el 1986, on s’ha representat ininterrompudament des de llavors. L’autor, Andrew Lloyd Webber, també va inspirar-se en poemes de T.S. Eliot al musical Cats.
Les Misérables, basat en la novel·la homònima de Victor Hugo, és una de les adaptacions per antonomàsia. Traduït a 22 idiomes, és un dels musicals més estables a la cartellera juntament amb The Phantom of the Opera i Cats.
El cas de Billy Elliot, amb música d’Elton John, és ben curiós. És la pel·lícula la que ha inspirat el musical (i una novel·la!) sobre el nen que balla durant la baga dels miners del Regne Unit el 1984. La música la signa Elton John.
Van ser els americans els que van portar El Quijote de Cervantes al teatre musical. El musical Man of La Mancha és una mostra de la manca de tradició en comèdia musical a Espanya.
Aloma, basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda, és una de les poques incursions dels musicals a la literatura catalana al costat d’Antaviana, sobre textos de Calders, i el recent Josafat, basada en la novel·la de Prudenci Bertrana.
Aquesta peça és un complement del reportatge ‘La literatura a Broadway’, que també consta d’una entrevista a Albert Guinovart.
