Un barber xiula mentre afaita un client. La música ve d’un tocadiscos, però s’espatlla. Silenci. Ara una melodia arriba del carrer. Espia per l’aparador. Qui la toca no està gaire ben vist. Per què? Pel seu color de pell. Som a Nova York, als anys trenta. Els conflictes racials xoquen a cada cantonada, a cada paraula i a cada mirada. El barber li arrenca la trompeta de les mans i el músic desapareix. Entre els dits té uns prejudicis, però també un instrument que farà sonar. Sense poder-se contenir ni controlar, es deixarà endur. Sentint i vivint el que li transmeten aquelles notes. Allunyant-se fins a topar amb un mirall: el reflex que delatarà la buidor d’uns ideals que no s’aguanten per enlloc. Però també seran l’oportunitat de començar a veure el món amb uns altres ulls. Més propers. Més amables. Descobrim el poder que arriba a tenir la música amb una animació produïda per ESMA: Swing of Change.
