Foto: 20th Century Fox


Déu es fa un tip de riure cada vegada que algú fa plans. La frase és de la pel·lícula mexicana Amores perros, d’Alejandro González Iñárritu. La vaig sentir i la vaig adoptar.

L’oscaritzada La forma del agua, també d’un director mexicà, ens regala una idea similar. Apareix escrita darrere d’un full de calendari: “La vida és el que queda després del naufragi dels nostres plans”. L’altra frase que apunto a la llibreta –a cegues, perquè la cinta és ben fosca– és bastant més prosaica: “Els millors cervells del país es pixen a terra”, comenta una dona de la neteja a una altra –l’heroïna, l’Elisa, una immensa Sally Hawkins– mentre passen el motxo pel lavabo d’homes del laboratori secret on treballen.

Fa poques hores que he sortit del Verdi i encara estic amarada tota jo per les imatges d’aquesta pel·lícula estranya, aquest conte de fades entre la nostàlgia i la ciència-ficció, entre el drama romàntic i el thriller de sèrie B, protagonitzat per criatures solitàries que s’entenen i s’estimen sense necessitat de parlar.

El cineasta Guillermo del Toro defensa la fantasia com un camí cap a la veritat. I sí, és veritat que tots plegats estem sols, que l’amor és almenys tan fort com l’odi i que els homes deixen els lavabos fets un fàstic –ho constato cada cop que em colo en un lavabo d’homes per no haver de fer cua al de dones.

També és veritat que si mai experimentem una connexió màgica amb algú, ni que sigui un home amfibi, té sentit aparcar la raó i capbussar-nos-hi de ple. Després ja arribarà el naufragi i l’intent de surar com bonament puguem. I les rialles de Déu, burlant-se dels pobres mortals que durant una estona ens hem cregut eterns.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: glòria olivella a març 12, 2018 | 10:18
    glòria olivella març 12, 2018 | 10:18
    No m'ho puc creure. Escrius sobre una peli que JA he vist. T'he guanyat. Estic d'acord amb el que en dius malgrat que a mi l'amfibi home em va fer respecte-por. Una mica. Apuntades les dues frases mexicanes i en passo una de Michel de Montaigne que fa anys que m'acompanya: Sur le plus haut trône du monde, on n'est jamais assis que sur son cul. Lleugerament prosaica també.
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 12, 2018 | 15:13
    Anònim març 12, 2018 | 15:13
    Els deus riuen quan els mortals fan plans
  3. Icona del comentari de: Lil a abril 14, 2018 | 10:21
    Lil abril 14, 2018 | 10:21
    Jo em quedo amb "ell em veu com sóc, no incompleta". M'agrada molt aquesta actriu, Sally Hawkins. Ja la vaig veure a "Maudie"

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix