Una sola paraula

Hauria estat bonic que els haguessis recordat també en camp contrari, on sembla que no existeixen

Arxivat a: Goya, Visions, La butaca

Foto: Acadèmia Cinema Català


Em caus molt bé, David, suposo que per això em va saber més greu. Ep, que no en tenies cap obligació, cap ni una; cadascú fa el que vol amb els seus minuts de glòria (si mai n’arriba a tenir, perquè la predicció de Warhol és tan famosa com falsa), només faltaria. Però és que una setmana enrere vaig agrair tant que, com a presentador dels Gaudí, recordessis els qui haurien volgut anar-hi i no havien pogut; fins i tot et vas sumar al llarg aplaudiment del públic i em vas fer més suportable la tristesa d’una festa incomplerta. Perquè les festes que fem aquí ho són, ara, d’incomplertes; moltes vegades no tens ni ganes d’anar-hi, però al final fas un esforç perquè la vida continua i etcètera. I un cop allà, com a mínim et reconforta veure que, si fa no fa, tothom els té presents i està com tu, i fas el cor fort i tires endavant i etcètera. Per això s’agraeix que els recordeu, tot i que no serveixi de res. Per això vaig agrair el teu paper com a presentador de la gala, i vaig oblidar que era això, un paper, i tu un actor, molt bo, interpretant-lo.
 
I com que el cap de setmana següent repeties gala, als Goya, ves, em vaig pensar que encara els recordaries. A Madrid es van repetir les protestes de Barcelona, però només a una part. Allà no troben a faltar ningú així que la reivindicació –també justa i necessària– es va limitar al tracte igualitari per a les dones en el sector. I tothom conscienciadíssim, lluint aquells vanos vermells ben orgullosos. (Que dic jo que, ja que anem a roda dels americans, com sempre, fora bo que almenys ho féssim bé, com ells, i després dels vanos i les consignes comencessin les denúncies amb noms i cognoms que ens permetin albirar de debò el nou dia a l’horitzó; perquè costa molt de creure que en un país on el mateix president del govern no troba el moment per abordar el tracte discriminatori que pateixen cada dia les dones, no tinguem els nostres Weinsteins depredant impunement. Però, esclar, afegir-se a reivindicacions genèriques –i més ara, amb el vent bufant a favor des de Hollywood– sempre és més fàcil que plantar cara a depravats concrets i poderosos.)
 
Però no vull perdre el fil, David (tot i que potser tots dos fils ens acabarien duent al mateix lloc). Et deia que no tenies cap obligació, ni una, de recordar els que ja fa mesos que no poden anar a cap festa, com havies fet la setmana abans, jugant a casa; però hauria estat bonic que ho haguessis fet també en camp contrari, allà on sembla que no existeixen. Està molt bé que ho fem aquí, però allà, en canvi, la nostra veu no se sent gairebé mai. Per això no podem deixar passar cap oportunitat. Res, ni que hagués estat una paraula, una de sola. Una paraula entre tant discurs. Una sola paraula hauria ressonat prou enmig d’aquell silenci enorme.  

Comentaris

    Anònim Febrer 5, 2018 11:58 pm
    Quatre noms i res més. I un llaç groc a la solapa. I no tú sol. Els que varen parlar en nom de l'Academia, també. I la Paredes, que va viure uns anys a Catalunya (al mateic carrer que jo), també. Però no, el 155 calla moltes veus aquí i també a l'estat espanyol. I qui paga, mana. I no tothom està per heroïcitats. I no tothom entén que estem lluitant per la democràcia. I entenem que no es poden exigir heroïcitats. I no passa res. O sí.
    Anònim Febrer 6, 2018 6:24 am
    Sí que passa. Només cal que tinguem memòria. Res més
    Anònim Febrer 6, 2018 7:00 am
    A mi la gala apart d avorrida la vaig trobar una falsetat. De reivindicació feminista res. Nomes marqueting barat.
    Bàrbara Febrer 6, 2018 8:32 am
    ... sí que passa. Perque començo a plantejar-me realment en quina merda de societat vivim. No tenir el valor d‘esmentar-los a Madrid fa que l‘actuació als Gaudí quedi desmerescuda. Sóm, com sempre, els ciutadans d‘apeu els que acabem demostrant el compromís. Fan pena.
    Anònim Febrer 6, 2018 9:04 am
    no m'agrada comentar res, però una mica de sentit comú. Com es pot demanar que ho faci quan ja ho fa? Que ho fa, i quan representa l'academia catalana ho fa, i no tindria xq ferho. Demanar-li aixo es perdres en els detalls dun oportunisme q soblida q aqui nomes importa si es bon actor o no, i perdres x aqui es un debat molt interessant ja q es normal q una societat i cultura oprimida vagi al costat de la politica, pro podem ser millors, i actuar com una societat desenvolupada i no reprimida, almenys ferho veure, x tal del q es important, q es la interpretacio no quedi diluit.. Es clar q el s trobo a faltar i q els ploro i q moro de rabia pels presos politics, pro no li demanis mes a un actor q ja fa molt, q et penses q no tenen prous problemes ja els actors o q cagumdena haha
    Rosa Montals Font Febrer 6, 2018 9:44 am
    Vaig esperar una paraula teva,només Viva la cultura?Totes?o només la de les Castillas?.........................Llàstima David!!!!!!!!
    Julieta Febrer 6, 2018 1:11 pm
    Tan sols una paraula de tots vosaltres. Cultura, democràcia llibertat...un color..res de res...Doncs un 10 per la obra interpretada en els premis Gaudi
    Anònim Febrer 6, 2018 3:38 pm
    Aquestes consignes dels Goya son...PUR TEATRE!
    Anònim Febrer 6, 2018 4:03 pm
    Em molesta molt les persones que fan diferents actuacions segons on estiguin. Desitjo que no tornis a fer el paperet aqui. No cal!!! I que et vagi bé (que quedi clar que en els Goya es notava que estaves actuant i no senties el que deies,,,,,)
    Anònim Febrer 6, 2018 4:08 pm
    Perdó en l'escrit anterior m'he equivocat i en comptes de : en el goya vas actuar ,,, seria en els Gaudí
    Milian Febrer 6, 2018 5:19 pm
    S'espera que l'artista estigui creant: plàstica, interpretació, escriptura i trobi temps per lluitar contra el sistema. Tradicionalment ha estat així. Amb excepcions, evidentment. En els Goya de dissabte va ser decepcionant no anar més enllà de la festa, del "glamour", del tots tan amics. I que no ho fes ningú. És va reivindicar amb tebior o folckloricament la causa de les dones i poca cosa més. Els que volíem que es recordessin i reivindiquessin, se'ls va amagar o ja venien amagats de casa. Dol el silenci còmplice que, poc a poc, va convertint en normal el que no ho és gens. És vergonyant ser còmplices del silenci i de la ignorància.
    Anònim Febrer 6, 2018 5:27 pm
    Ens ténen amodasats i nosaltres els hi permetem. A por ellos”
    Anònim Febrer 6, 2018 9:26 pm
    Quin buit tant gran deixa el silenci, quan aquest està carregat de injusticia i d'impotència. Una sola paraula hauría ajudat a no sentir-nos tan sols ni tan injustament silenciats.... Reflexione-m'hi tots plegats... i en qualsevol moment, en qualsevol ocasió, en qualsevo circumstància, no deixem de dir el què no està bé... i el què és injust. Llibertat Jordi Sanchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueres.
    Santa Febrer 6, 2018 9:45 pm
    Feia anys que no veia una gala tan casposa
    Anònim Febrer 6, 2018 10:26 pm
    Van a la seva i prou. Tenim una colla d catalanets.
    Anònim Febrer 7, 2018 2:40 am
    No calien discursos ni reivindicacions si no els venia de gust o no ho senten... però unes paraules en català sí. Tant els costava dir Bona Nit i Moltes Gràcies! O Estem molt contents!!! Ni això van dir... ni una paraula.. Potser tenien por de que els prenguessin el premi... Què trist...
    Aidolors Febrer 9, 2018 1:28 pm
    Trist, molt trist. Te n'adones que tothom acaba mirant-se el mèlic, i és clar, si defenso els interessos de Catalunya, ja no em donaran papers allà a l'Espanya. I amb gent covard no anirem enlloc. David, t'entenc, però necessitem gent valenta que lluiti amb les paraules, amb els fets i amb la intel.ligència. Les "armes" del nostre poble. Si us plau, necessitem fer sentir el nostre sentiment i lluitar pels que avui no poden anar a fer un cafè, passejar o cuidar als seus filla amb grip.

Nou comentari