Foto: May Zircus

“Què fem amb allò que ens ha estat donat? El món contemporani sembla que només sàpiga relacionar-se d’una manera amb aquesta pregunta. Mantenim una relació extractiva amb nosaltres mateixos, com si les nostres vides fossin un bé que cal saber explotar. Aquesta relació extractiva ens persegueix de l’escola a la feina i del temps productiu al temps d’oci, convertint-se en la nostra temptació contemporània,
sempre ben recompensada!”, Joana Masó al pròleg d’El gran mercado del mundo.



Imagina’t un mercat, el gran mercat del món, on, de parada en parada, hi trobessis la supèrbia, la malícia, la humilitat, la fe, la penitència, la culpa, la lascívia, la gola, el desengany, la fama, el pensament, la culpa. Un mercat on desfilés allò que ens fa ser d’una manera o d’una altra. Tu, què hi compraries?

Calderón de la Barca va publicar el 1655 aquesta acta sacramental que, com assegura Xavier Albertí, director de l’obra, aleshores tenia la magnitud que ara té un concert dels Rolling Stones o unes Olimpíades. Aquí hi trobem un pare amb dos bessons, el bon geni i el mal geni, a qui els ha donat la mateixa quantitat de diners perquè comprin al gran mercat el que creguin que els farà més feliços. El qui millor triï es quedarà la gran herència: la Gràcia. Per arribar-hi i per afinar l’elecció, un voldrà que l’acompanyi la Innocència i l’altre, la Malícia.

Si el bon geni és més obstinat, prudent, poca cosa; el mal geni traurà pit volent la millor roba, l’ostentació, tot allò que fa de bon presumir. I vet aquí les virtuts i els vicis de la tradició cristiana, i els seus corresponents premis i càstigs. És evident que això de classificar la humanitat en si fas això ets bo i si fas allò, dolent, grinyola com grinyola qualsevol generalització: la maldat es pot camuflar en la humilitat i la bondat, en la vanitat (per què no?). I no només això: ferir algú sovint està més aplaudit que prohibit, i qui tria anar amb el lliri a la mà té força números de ser considerat ximple. I una cosa més: qui ens jutja, en aquest món terrenal, el que fem? Nosaltres mateixos? Quin criteri tenim del que està bé i malament? Quantes en deixem passar?

Mentre veig com cada germà té un caràcter oposat i es decanta per una temptació contrària, penso que la nostra essència ja fa que ens decantem cap això o cap allò. Però no tot comença i acaba en la fusta amb què estem tallats: som qui som per les decisions que hem pres. Per haver dit sí a l’enveja que ens crema. Per haver dit no a la llosa de la culpa. Per haver triat anar de bracet de la fe per seguir un impossible o per haver preferit flagel·lar-nos per no haver-ho intentat. Al gran mercat de la vida nosaltres decidim què hi comprem, i és possible que, a diferència dels dos protagonistes, ho acabem degustant tot.


El gran mercado del mundo

De Calderón de la Barca.

A la sala gran del TNC, fins al 22 de juny del 2019.

Direcció i versió de Xavier Albertí.
Amb: Cristina Arias, Alejandro Bordanove, Antoni Comas, Elvira Cuadrupani, Jordi Domènech, Rubén de Eguía, Roberto G. Alonso, Oriol Genís, Lara Grube, Sílvia Marsó, Jorge Merino, Mont Plans, Aina Sánchez i David Soto Giganto.

Durada: 1 hora i 20 minuts.

Foto: May Zircus

Foto: May Zircus

Foto: May Zircus

Foto: May Zircus

Foto: May Zircus

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa