Foto: Associació Joan Ponç

La Fundació Carulla i l’Associació Joan Ponç aposten per l’art contemporani amb l’exposició Terminals còsmiques als confins del Cap de Creus. Joan Pons és John Bridges. L’objectiu és descobrir l’obra del fill del pintor Joan Ponç: l’escultor Joan Pons que es va batejar amb el pseudònim de John Bridges perquè pretenia enllaçar ponts entre entre les disciplines artístiques. Es podrà veure fins al 23 d’abril al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. L’editor i poeta Jordi Carulla-Ruiz i el poeta Vicenç Altaió en són els comissaris.

El 28 de gener s’inaugurarà la mostra amb un acte molt especial que girarà entorn de la seva obra més destacada, Boite d’insémination partielle (literalment, Capsa d’inseminació parcial), un homenatge a Marcel Duchamp. Conté setze frases del surrealista francès, que llegirà Carulla-Ruiz, sis pots d’espermes estèrils i un misteriós tub d’ejecció. En referència a la música atmosfèrica i etèria que li agradava escoltar a l’escultor mentre treballava, el músic Mike Landscape interpretarà Sis spermes stériles, una peça inèdita per a l’ocasió. Al seu torn, Laia Noguera recitarà un recull de poemes seus que lliguen amb l’imaginari de Joan Pons.

Són 104 obres les que Joan Pons no va voler mostrar mai en vida. El seu nebot Jordi Carulla-Ruiz ho explica: “ell entenia l’art com una forma d’expressió espiritual, un mitjà de transmissió de formes i arquetips que van més enllà del subjecte egocèntric de l’artista comercial”. Precisament, poc abans de morir, Joan Pons va dir al seu nebot: “Jordi, cada dia em sento més proper al lent fluir de vida d’una planta, també del batec inconscient dels animals, aquells tipus de vida encara rabent d’una força primigènia.”

Perquè en el fons aquesta era la seva manera de ser. Però també la manera com entenia l’art: minimalista, conceptual, ple de poesia, d’un humor subtil. Com si el seu univers, d’alguna manera, estigués fet de versos de filferro.

Associació Joan Ponç

Nou comentari

El piano

Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix