El cineasta valencià Luis García Berlanga, nascut un 12 de juny de fa 95 anys, va retratar injustícies amb humor. Influït pel neorealisme italià, els personatges de Berlanga són humils i desgraciats. Era capaç de criticar la hipocresia de la societat dibuixant somriures en els espectadors i de burlar la censura franquista a través de la ironia.

García Berlanga va morir el 2010. El recordem amb dos fragments brillants de la tragicomèdia «El verdugo» (1963), un film divertit que mostra l’horror de la pena de mort. El José Luis (l’italià Nino Manfredi) té dificultats per trobar xicota perquè treballa en una funerària. A la Carmen (Emma Penella) li fugen els pretendents quan saben que el seu pare treballa de botxí. S’enamoren. La Carme queda embarassada. Al pare de la Carme, com que treballa per a l’estat, li ofereixen un pis que el perdrà per jubilació. L’única via per garantir el pis, pagat per l’estat i per a tota la família, és que José Luis continuï amb la professió del seu sogre, la de botxí. Es va acostant aquell dia que José Luis no vol que arribi. Almenys, el destí per estrenar-se en la nova feina serà Mallorca i Carmen ja prepara el banyador:



No hi ha indult. Arriba el moment que José Luis tem tant i Berlanga ho diu tot en aquesta seqüència mítica i angoixant:


«El verdugo», Naga Films – Zabra Films

Nou comentari

El piano

Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right
Comparteix

La fe de Messiaen i Puccini, al Palau de la Música

Sortegem una entrada doble per veure tres grans obres dels dos compositors

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix