Quan arriba el febrer, arriba el carnaval. A Catorze ens posem aquest poema de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003) com a disfressa.
Foto: Sani FestivalEl segon mes de l’any
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba qui sap d’on
en Carnestoltes.
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba qui sap d’on
en Carnestoltes.
Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
Amb roba vella o nova,
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.
Es canta, es balla, es riu
i es fa tabola;
la gent per carnaval
no està mai sola.
El segon mes de l’any
és curt de talla,
però diverteix molt
a la quitxalla.
i es fa tabola;
la gent per carnaval
no està mai sola.
El segon mes de l’any
és curt de talla,
però diverteix molt
a la quitxalla.
Escolteu la cançó «Ara arriba el Carnestoltes»:
