Ara que s'acosta Sant Jordi, sortegem dos senyors lots de Club Editor amb tots aquests llibres: La gran família, d'Antònia Carré-Pons, Maripasoula, de Blanca Llum Vidal, La porta del sol, d'Elias Khoury, Els ocells, de Tarjei Vessas, i K. L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella. Hi podeu participar a través d'aquest post d'Instagram, Facebook, Twitter i Bluesky. Com més mètodes de participació utilitzeu, més possibilitats tindreu de guanyar. Les guanyadores són @isi_pala i @martapsps.
La gran família
Per què hi ha germans que s’assemblen com un ou a una castanya és un misteri que la ciència no resol —i d’això se n’ocupa la literatura. La nova novel·la d’Antònia Carré-Pons segueix el fil de vida de la Rateta i la Sió, dues germanes nascudes en una cansaladeria. Com en una casa de nines, les veiem evolucionar entre el terrat on imaginen històries, la botiga on regnen les matriarques i el soterrani on els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang. De la sang que tira, tant si és per fer-ne botifarres com per lligar-te a una manera de veure el món.
Fins que la Rateta aconsegueix trencar amb el que s’esperava d’ella. Entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. La Sió es queda a la botiga. I quan els fils de vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta totes les dones de la família.
Després d’excel·lir en la comèdia, Carré-Pons ha imaginat una auca del senyor Esteve moderna. En una llengua concisa i transparent, explora les emocions infantils i els seus ecos en l’adultesa, sense cap concessió al sentimentalisme i amb una entrega completa a l’amor que li inspiren els seus personatges.
La gran família
© Antònia Carré-Pons
Maripasoula
Maripasoula és la crònica d’un viatge improvisat a la selva amazònica. ¿Què hi trobareu? Tot el que l’ull voraç d’una poeta pot arribar a absorbir en un racó del tròpic on França va plantar la bandera i un presidi. ¿I què és, viatjar amb Blanca Llum Vidal? Agafar un avió que et desembarca a Caiena, quedar en una plaça amb el conegut d’un conegut i estirar el cap de fil: entrar a tota mena de cases, seguir camins i converses amb sandàlies i una hamaca, sense saber res del perill. Descobrir el nom de mil ètnies i tocar amb els ulls les mil formes que prenen la vida i la seva destrucció. “Potser viatjar és un forat: recórrer el perímetre, ser una mica com ell, imaginar què hi ha a dins, mirar molt, escoltar amb intenció, precipitar-se a l’enigma amb la basarda que fa i amb el desig de saber, de cavalcar, de mirar, de respirar a l’altra banda i de caminar diferent. O potser són els núvols que passen de Baudelaire: moviment d’aire net, transparència, la condensació d’allò que existia dispers, una bellesa que no es pot atrapar.”
Maripasoula
© Blanca Llum Vidal
La porta del sol
La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d’arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d’un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l’invent formal d’un novel·lista ha sabut restituir l’existència en totes les seves dimensions. En una habitació d’hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d’aquesta llarga conversa d’un quasi fantasma amb un moribund.
“L’obra d’Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar”, escriu Luz Gómez al pròleg d’aquest volum. I Blanca Llum afegeix: “La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s’erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes.”
La porta del sol
© Elias Khoury
© de la traducció: Jaume Ferrer
Els ocells
Els ocells parlen i entenen i, per a qui sap mirar-los, són una mica profetes. En Mattis ho sap prou bé: aquesta primavera una becada ha vingut a fer el vol nupcial damunt de casa seva, un maset rònec on viu amb la seva germana Hege vora el llac. I si una becada fa traços al cel damunt de les seves vides, és que tot canviarà.
Però ¿d’on vindrà el canvi? ¿De la inflexible Hege, que res no pot separar de les agulles amb què fa jerseis i guanya el pa de tots dos? ¿O d’ell mateix, dels seus pensaments abundants i caòtics com una tempesta d’estiu? ¿O potser del llac, on surt a remar cada dia perquè els pagesos el rebutgen i ha decidit que seria barquer?
En aquesta obra mestra de la literatura nòrdica, Vesaas ens fa percebre una veritat molt antiga: que un beneit és un ésser beneït per a qui les lleis són unes altres. El món tal com el percep en Mattis el Talòs no és fet de soroll i de fúria com el dels orats de Faulkner, sinó de transparència, de bellesa que esclata i distreu dels treballs humiliants, d’aguait i de sorpresa davant la creació. Dir-ho amb paraules és una altra meravella: el miracle de la literatura de Vesaas.
Els ocells
© Tarjei Vessas
© de la traducció: Carolina Moreno
K. L. Reich
L’Emili i el Francesc s’han conegut al front durant la Guerra Civil i hi han fet una amistat forta. Quan els nazis penetren en territori francès, són els primers de caure a les seves mans. K.L. Reich comença dins del camp de concentració de Mauthausen, on han sigut deportats amb milers de soldats republicans. Hi descobreixen un nou territori de la inventiva humana: l’infern, i una nova dimensió de l’existència: sobreviure o no.
Única novel·la escrita en català a partir de l’experiència de la deportació als camps nazis, K. L. Reich accedeix a la veritat íntima dels fets històrics. Entre el calculador que se salva fent dibuixos pornogràfics i l’impulsiu que s’indigna davant d’una brutalitat, les reaccions individuals són imprevisibles. Però una cosa que mostra Amat-Piniella sí que és clara i no s’havia escrit mai: entre les filferrades del camp, la lluita entre comunistes i anarquistes es va aguditzar. Ocupar llocs estratègics o aconseguir la direcció d’un camp satèl·lit implicava poder salvar els teus. Ara bé: ¿on passa la frontera entre la solidaritat i l’afany de poder?
Ara que el salut nazi arriba a Amèrica, rellegir l’aprenentatge dels qui lluitaven contra el feixisme causa vertigen.
K. L. Reich
© Joaquim Amat-Piniella
"Tast editorial i sorteig" és una secció que fem en col·laboració amb editorials per fer arribar llibres d'actualitat als lectors que tinguin ganes de participar (i, si pot ser, guanyar).
