Ara que s'acosta Sant Jordi, sortegem 4 exemplars d'El passatge, la novel·la amb què Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) ha guanyat el premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona. Convocat per Àfora Focus i Comanegra i dotat amb 25.000 euros, té per objectiu impulsar llibres que homenatgin i relatin Barcelona. Hi podeu participar a través d'aquest post d'Instagram, Facebook i Twitter. Com més mètodes de participació utilitzeu, més possibilitats tindreu de guanyar. Els guanyadors són: Gisela Cabrol, Guillem Bruch, Coaner Peramiquel i Roser Súria.
Maria Carme Roca ens en diu això: "El passatge explica una història d'amor entre una noia de classe humil, la Regina Soldevila, i en Josep Maria Sert, el gran muralista. La seva història d'amor és especial perquè, tot i que fan camins diferents (la Regina es casa i el Josep tindrà amants), els dos saben quin és el seu lloc: un espai que no travessen, però que tampoc fa minvar el desig que senten l'un per l'altre, ni l'amistat ni la complicitat que han creat. És una novel·la en què hi ha, també, superació i desig de fer justícia. L'acció transcorre entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX, una època molt interessant que em permet mostrar un barri sovint molt desconegut, Sant Pere, que a més gaudeix d'uns racons únics. Hi ha un indret que em va motivar a escriure aquesta història, el Passatge d'en Cirici (que després es va dir de la Indústria i ara es diu de les Manofactures). És una drecera que ens permet passar de la Barcelona vella a la nova, del carrer de Sant Pere més alt, on hi ha el Palau de la Música, al carrer de Trafalgar. És un viatge en el temps que tenim el privilegi de poder continuar fent." Us oferim l'inici de la novel·la i us animem a participar al sorteig.
Primer capítol
Barcelona, 1945
Plovia. Una pluja suau, cadenciosa, però suficient per deixar-ho tot moll al cap d’una estona. La Regina se’n va doldre, que plogués. No pas perquè no li agradés la pluja, sinó per por que les sabates noves li quedessin xopes: la sola prima de cuir i la pell d’ant no toleraven la mullena. Volia anar elegant. Sobretot per ell, per en Josep Maria. I estava convençuda que ho havia aconseguit. Un vestit jaqueta gris fosc, com la tarda d’aquell mes de novembre, i els complements negres —el coll de pell, el barret d’ala caiguda, les sabates de taló de bobina i la bossa plana de doble nansa— oferien la imatge d’una dona segura d’ella mateixa, però discreta. Una bona opció per dir adeu al seu amic.
«Se’m fa estrany veure’t amb l’hàbit franciscà, però mira que t’escau bé».
La família Sert havia instal·lat la capella ardent de l’eminent pintor i muralista a la casa del carrer d’Aragó; l’endemà es faria un respons que se celebraria a l’església de la Concepció. A la Regina li agradava aquella església; temps enrere, havia estat el convent de les monges comanadores de Sant Jaume, que el segle passat s’havia traslladat, pedra per pedra, del carrer de Jonqueres a un Eixample acabat d’estrenar.
La Regina s’havia acomiadat d’en Josep Maria i s’adreçava cap al passatge de la Indústria, que posteriorment es diria de les Manufactures. Per a ella, però, sempre seria el passatge d’en Cirici, com n’hi deia el seu avi.
Plovia poc, però encara plovia. Va caminar una estona, patint per no ficar els peus en alguna bassa. «Se’m quedaran els peus tenyits», pensava. L’ant ja ho tenia, això. El tint de la tira que li cobria les empenyes traspassaria la mitja i li quedaria impresa a la pell, blanca com un glop de llet.
Només d’entrar al passatge, després d’haver deixat enrere el carrer de Trafalgar, va ser conscient que alguna cosa havia canviat, i això que no feia gaires dies que hi havia estat. Tal vegada una reparació —n’hi calien tantes—, un anunci, un nou quiosc... No, va mirar al voltant i no hi va saber veure res de particular.
«Tens manies, Regina, et fas gran».
Era l’aire, segur; s’hi respirava diferent; l’ambient era humit, però agradable. Va avançar a poc a poc, com aquell que vol fer una descoberta. Tanmateix, no tenia cap pressa. Si d’alguna cosa gaudeixen els vells és de no tenir pressa.
La Regina es dirigia al quiosc de la Mercè, la sargidora, que era a l’altra banda del passatge. Anava a recollir una brusa. S’hi havia fet un trau que quedava massa a la vista. En aquell moment de la seva vida no hauria tingut problemes per comprar-ne una de nova, però li agradava aquella, i la Mercè tenia unes mans d’or, segur que l’hi arreglaria. Només ella podia deixar una peça de roba
accidentada com si fos nova de trinca.
Gaudia observant el tragí quotidià de veïns i passavolants. El passatge era com un túnel urbà que anava des del carrer de Trafalgar fins al carrer de Sant Pere Més Alt; vint-i-sis esglaons, tres trams, que baixaven cap a una ciutat amb menys sol i menys aire, més fosca, més antiga. I, per això mateix, més interessant.
Va recordar l’avi Andreu amb enyor, quan li deia que el quarter on vivien tenia de tot, inclòs un passadís que creuava una part de la ciutat. Sí, perquè Barcelona s’havia construït damunt d’un penya-segat.
—Imagina’t una muntanya escarpada —li deia l’avi amb ulls de somni.
De petita, a la Regina li costava fer-se’n a la idea, però les escales eren testimoni del pas del temps: de quan Barcelona només era un cúmul d’aiguamolls.
Es va aturar patint per si els peus li havien quedat tenyits. Es va ajupir amb una certa dificultat, perquè ja s’acostava a la setantena, i va afluixar la sivella que ajustava la sabata al costat exterior del peu. Vet-ho aquí: tenia l’empenya ben fosca. Mentre se la tornava a cordar, va evocar el tarambana d’en Josep Maria.
«Que poc que et cuidaves, estimat».
El fetge. Una disfunció hepàtica li havia fet la mala passada. Era un fartaner incorregible, en Josep Maria. Pocs dies abans de morir, encara va ser capaç d’anar al Restaurant Parellada i menjar-se una perdiu guisada a la catalana, regada amb un borgonya i un Pernod gelat a l’antiga.
En Josep Maria Sert havia mort amb setanta-un anys, quatre més dels que tenia la Regina.
El passatge
© Maria Carme Roca
© Comanegra i Àfora Focus, 2025
"Tast editorial i sorteig" és una secció que fem en col·laboració amb editorials per fer arribar llibres d'actualitat als lectors que tinguin ganes de participar (i, si pot ser, guanyar).
