El desig carnal, la por de ser rebutjat per qui estimes, la desolació, la nostàlgia són sentiments que no caduquen. Els va sentir, fa vuit-cents anys, Ausiàs March i els sentim nosaltres avui. L'Editorial Barcino, a la col·lecció Tast de clàssics, n'ha reeditat les Poesies escollides, adaptades en català actual per Josep Piera i amb un nou epíleg de Joan Deusa. L'editor, Oriol Magrinyà, ens en diu això: "Ausiàs March és el poeta més gran de la literatura catalana. Si fos anglès o francès, seria un referent universal. N'hi ha pocs que, com ell, no s'hagin deixat de llegir al llarg dels segles. Un cop hem superat la barrera de la llengua, està a l'abast de tots els lectors, perquè ¿qui no ha patit com ell un desamor? Aquests poemes podrien haver estat escrits ara". Josep Piera diu: "Al llarg del segle XVI, March fou apreciat com un savi filòsof, com un extrem amador, un adolorit patidor del desig, el més reflexiu i apassionat dels poetes del seu temps, com també el més lúcid i foll. Amb aquest intent d'actualitzar-ne i vivificar-ne la dicció, per aproximar la veu de March al lector del segle XXI, només he pretés que la seua poètica arribe amb la intensitat del seu pensament i la sonoritat del seu dir clàssic; i si ho he aconseguit, em donaré per satisfet d'haver acceptat aquest repte". Us oferim 14 estrofes del poeta de la intensitat:
1. Com qui gaudeix en somnis de plaers (Així com cell qui en lo somni es delita):
Com qui gaudeix en somnis de plaers
que li venen del seu pensament foll,
així estic jo, que tinc el temps passat
com l'únic bé que m'és imaginable;
perquè ara sent el dolor a l'aguait,
i sé segur que en mans seues caure,
com que el futur cap bé no m'ha de dur.
Aquell passat és el meu temps millor.
Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l'imaginar, que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d'avenir en negun bé em pot caure:
aquell passat en mi és lo millor.
2. El temps present no m'agrada ni el vull,
mentre que el passat, que no és res, m'atrau;
així pensant, em recree amb plaer,
però després augmenta el meu dolor
tal com li passa al condemnat a mort,
que, tot sabent dels jutges la sentència,
és consolat amb un possible indult,
fins que se'l fa morir sense un record.
Del temps present no em trobe amador,
mas del passat, que és no res e finit.
D'aquest pensar me sojorn e em delit,
mas, quan lo perd, s'esforça ma dolor,
sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s'aconhorta
e creure·l fan que li serà estorta
e el fan morir sens un punt de record.
3. Plaer i amor, que engendren el desig (Alt e amor, d'on gran desig s'engendra):
Plaer i amor, que engendren el desig,
i esperança, que puja aquests graons,
m'alegren molt, tot i la por del mal
que em fa patir, i m'enflaqueix la carn;
porte al cor continu foc sense fum,
i la calor no em surt de dins a fora.
Socorreu-me en el terme d'una hora.
Els símptomes demostren poca vida.
Alt e amor, d'on gran desig s'engendra,
esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dona'm passions
la por del mal, qui em fa magrir carn tendra;
e port al cor sens fum continu foc
e la calor no em surt a part de fora.
Socorreu-me dins los térmens d'una hora,
car mos senyals demostren viure poc.
4. Quins tan segurs consells vas buscant tu (Quins tan segurs consells vas encercant):
Quins tan segurs consells vas buscant tu,
cor malastruc, fastiguejat de viure?
Amic del plor i desamic del riure,
com sofriràs els mals que tens davant?
Afanya't, doncs, que la mort ja t'espera,
i pels teus mals se t'allarguen els dies;
el teu sojorn plaent s'allunya més
quan vols fugir la mort falaguera.
Quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure?
Amic de plor e desamic de riure,
com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera,
e per tos mals te allongues los jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
com vols fugir a la mort falaguera.
5. Bé em meravella com és d'orgullosa
la voluntat de cada amador;
no demanant-me què o qui és amor
sabran en mi sa força dolorosa.
Tots, maleint, juraran en veu baixa
que mai amor no els podrà dominar,
però si els conte acolorits plaers,
el temps perdut, sospirant, maleiran.
Bé em meravell com és tan ergullosa
la voluntat de cascun amador!
No demanant a mi qui és Amor,
en mi sabran sa força poderosa;
tots, maldient, sagramentajaran
que mai Amor los tendrà en son poder,
e, si els recont l'acalorat plaer,
lo temps perdut sospirant maldiran.
6. Fantasiejant, amor em descobreix (Fantasiant, amor a mi descobre):
Fantasiejant, amor em descobreix
els grans secrets que als més subtils amaga;
el dia clar es fa nit fosca als homes,
i visc d'açò que persones no tasten.
Tant en amor l'esperit meu contempla,
que sembla que s'aparte del meu cos,
perquè en ningú no troba aquests desigs,
excepte en un a qui la carn no torba.
Fantaisant, Amor a mi descobre
los grans secrets que als pus subtils amaga,
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca
e visc de ço que persones no tasten.
Tant en Amor l'esperit meu contempla
que par del tot fora del cos s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home
sinó en tal que la carn punt no el torbe.
7. XXIX Tal com el brau que fuig cap al desert (Sí com lo taur se'n va fuit pel desert):
Tal com el brau que fuig cap al desert
quan és vençut pel seu semblant, que el força,
no torna fins que s'ha recuperat
per destruir aquell qui l'ha ofès,
així em cal allunyar-me de vós;
el vostre gest ha confós el meu ànim;
no tornaré fins que s'haja ben fos
la por que m'impedeix de ser feliç.
Sí com lo taur se·n va fuyt pel desert
quant és sobrat per son semblant qui·l força,
ne torna may fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert:
tot enaxí·m cové lunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran pahor qui·m toll ser delitós.
8. Veles i vents compliran els desigs (Veles e vents han mos desigs complir):
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat;
però no crec que puga el meu voler
ser vençut per tal separació.
Jo estic gelós que el vostre poc voler,
quan moriré, no em llance en l'oblit;
aquesta idea em trau del meu delit;
mentre viuré això no serà així:
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats;
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca ésser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit:
sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer.
9. Quan siga mort, vull que vostre poder
d'amar es convertesca tot en ira;
i jo, forçat a anar-me'n d'aquest món,
tot el meu mal serà no veure vós.
Oh Déu!, per què no hi ha terme en amor?
Prop d'aquest, jo m'hauria trobat sol.
Així sabria jo quant em voleu,
tement i confiant en el futur.
Aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tots en ira convertit!,
e jo, forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu!, per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo·em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de tot l’avenidor.
10. No pot mostrar el món menys pietat (No pot motrar lo món menys pietat):
No pot mostrar el món menys pietat
que la que mostra ara davant meu.
Tot amor falla, excepte l'amor propi;
l'enveja té tot el món conquistat.
Si ningú no vol fer res bo amb esforç,
com l'ha de fer amb ell si tant li costa?
Tot cor d'home veig dur com una post;
ningú no es dol quan el mal el té un altre.
No pot mostrar lo món menys pietat
com en present dessobre mi pareix:
tota amor fall, sinó a si mateix;
d'enveja és tot lo món conquistat.
Hom sens afany no vol fer algun bé:
com lo farà contra si, amb gran cost?
Cascun cor d'hom jo veig pus dur que post;
algú no es dol si altre null mal té.
11. Cap altre ajut del vostre amor no vull
sinó que els ulls em demostren voler,
ni res més cert de vós no puc saber;
no em cal buscar res més per ser content.
Molts homes veig que amats són sense amar,
i el mentider tant com vol és cregut;
i, per amor, jo em trobe tan vençut,
que no puc dir com soc d'enamorat.
Altre socors de vostra amor no em val
sinó que els ulls me demostren voler,
ne res pus cert de vós no puc saber,
ans si més cerc, per ser content no em cal.
Jo veig molt hom sens amar set amar,
i el mentidor tant com vol és cregut;
e jo d'Amor me trob així vençut,
que dir no pusc quant só enamorat.
12. CV (Cant espiritual):
Si sense tu ningú no arriba a tu,
dona'm la mà, o aixeca'm pels cabells;
si no estenc la meua vers la teua,
estira'm a la força cap a tu.
Cap a tu vull anar, al teu encontre;
no sé per què no faig el que voldria,
si estic segur de ser un home lliure
no sé què m'impedeix el meu voler.
Puixs que sens Tu algú a Tu no basta,
dona'm la mà o pels cabells me lleva;
si no estenc la mia envers la tua,
quasi forçat a Tu mateix me tira!
Jo vull anar envers Tu a l'encontre;
no sé per què no faç lo que volria,
puixs jo son cert haver voluntat franca
e no sé què aquest voler m'empatxa.
13. Com aquell que se'n va lluny de sa terra (Així com cell qui es patreix de sa terra):
Com aquell que se'n va lluny de sa terra
amb voluntat de no tornar mai més,
deia els amics i els fills plorant entorn,
i cadascú se li aferra a les faldes
dient plorant: "Volem anar amb vós.
No ens deixeu tristos i adolorits!",
i a tots es veu forçat d'abandonar:
qui pot saber d'aquest els grans dolors?
Així com cell qui es parteix de sa terra
amb cor tot ferm que jamés hi retorn,
deixant amics e fills plorant entorn,
e cascú d'ells a ses faldes s'aferra,
dient plorant: «Anar volem amb vós.
Oh, no ens lleixeu trists e adolorits!"
e l'és forçat aquells haver jaquits:
qui pot saber d'aquest les grans dolors?»
14. Tots els delits del cos he perdut ja (Tots los delits del cos he ja perduts):
Jo ja no tinc l'edat a favor meu;
per tots seré jutjat per galant vell,
i a les dones plau l'home jovencell.
Totes són carn, i el seu valor és carn.
Però d'açò, ja els donaré el que cal;
els membres tinc ben proporcionats,
però el mal és que l'ull tinc arrugat,
i ja, per a les dones, soc un vell.
Ja la edat a mi no és cominal;
seré jutjat de tots per galant vell,
i a dones plau l'hom quan és jovencell;
totes són carn, i en carn és llur cabal.
Tant quant a ço, recapte els donaré:
dels membres só bé proporcionat;
mes és lo mal que l'ull tinc ja ruat,
i en llur esguard, vell me reputaré.
Poesies escollides
Ausiàs March
Primera edició, amb el títol Una tria, juliol de 2011
Segona edició: febrer de 2025
© de la traducció i de la introducció, Josep Piera, 2011
© de l'epíleg: Joan Deusa, 2025
Eitorial Barcino, S. A.
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
