Remei Margarit
Remei Margarit, nascuda el 25 de desembre del 1935 a Sitges, ha mort el 12 d'octubre del 2023 als 87 anys. Considerada una de les grans veus de la cultura catalana dels anys seixanta, va impulsar Els Setze Jutges amb Miquel Porter i Moix, Josep Maria Espinàs i Delfí Abella. La publicar dos EPs: Canta les seves cançons, el 1962, i La Violinista, el 1964. Com a escriptora, ens deixa els llibres Estimat John, (1992), El viatge (1999), Aquells temps, aquells amors (2001) i La Confidència (2006). A banda, va ser escriptora i psicòloga. La recordem escoltant-la cantar El pas del temps.
¿Què se n'ha fet de les hores
que he perdut estudiant?
¿Què se n'ha fet de les hores
que he passat tot passejant?
¿Què se n'ha fet de les hores
que he viscut amb tu estimant?
Totes se'n van, totes se'n van, totes se'n van,
totes se'n van i jo em quedo.
Diuen que això és fer-se gran,
diuen que això és fer-se gran.
¿Què se n'ha fet de les roses
del jardí d'aquí al davant?
¿Què se n'ha fet de les fulles
i la gent que ha anat passant?
¿On són aquelles fogueres
que es feren per Sant Joan?
Totes se'n van, totes se'n van, totes se'n van,
totes sé n van í jo em quedo.
Diuen que el temps prisa volant,
diuen que el temps pausa volant.
¿Què se n'ha fet dels t'estimo
que em digueres festejant?
¿Què se n'ha fet dels projectes
que fèiem tots dos plegats?
¿Què se n'ha fet dels somriures,
de les llàgrimes i els cants?
I tots se'n van, i tots se'n van, i tots se'n van,
i tots se'n van, i jo em quedo.
Diuen que això és fer-se gran,
diuen que això és fer-se gran.
