Al disc Ni cap ni peus Jaume Sisa va dedicar aquesta cançó a Pau Riba. A la lletra fa l'ullet a referències més evidents o més subtils de Pau Riba, i canta, per exemple, Noia de porcellana i L'home estàtic:
Animal electroàcid, de son avi mig penjat,
té un forat negre al terrat, on hi habita l'home estàtic.
Entre folk i dioptria, pasturant per l'univers,
amaneix música i vers amb la pedra de follia.
Quan ressona la cançó inspirada del cantaire,
espurnegen i s'enlairen estrelletes de colors.
Noia de porcellana buscava llum en el teu mirar,
i això era com buscar papallones blaves damunt la mar.
Pel camí tradicional enrotllà les barretines,
però també per noves vies és l'artista més total
de la còsmica visió, el desordre i el senderi,
un lleó tocat pel geni, que es descalça de debò.
Quan ressona la cançó inspirada del cantaire,
espurnegen i s'enlairen estrelletes de colors.
Sol de llauna, cel de glaç, dins el calaix d'un armari,
draps de dona i un infant amb un regust enigmàtic.
Ve de néixer, està sorprès, té uns grans ulls Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts i una vida fins que els tanqui.
De ses illes, gripau Pau, a ciutat, en Riba arriba.
Passa el temps i ell no canvia, tot es mou al seu voltant.
Afinat quan desafina i tel·lúric com volcà,
oh, bruixot rellampegant sota un flaix de llum divina.
Quan ressona la cançó inspirada del cantaire,
espurnegen i s'enlairen estrelletes de colors.
