Berta Sala
«Recordo perfectament quan la vaig escriure. Era a casa els pares, a Manresa, davant del piano. Vaig posar-me a tocar notes, i de sobte, sense saber d’on, vaig començar a recitar una lletra que em sortia des del ben endins. No sabia ben bé ni què deia ni per què ho deia; em vaig deixar portar, simplement. No parava de repetir el mateix: “Digue’m com deixar-me anar; per això he vingut. Digue’m com trobar-me, que jo espero, espero, espero i crec en tu”. A mesura que anava entonant aquella espècie de mantra, vaig anar entenent el missatge que brollava del meu subconscient: li estava cantant a la música!» La cantant i compositora Berta Sala enceta la primavera amb Canto. I serà en els propers mesos que anirà ensenyant els altres temes que formen part del seu nou disc, Sense saber-ho, un cant a l'alliberament personal a través de la paraula escrita i cantada.
Digue’m com deixar-me anar;
per això he vingut.
Digue’m com trobar-me,
que jo espero, espero,
espero i crec en tu.
Jo espero, espero…
Canto quan la pena ve a trobar-me
per ofegar-la en un cant.
Aquesta pena
és la que em destrossa la memòria,
i els bons moment els va cobrint
d’espessa boira
Ieeee
Canto per poder així trobar
una sortida per aquests dies
que no saben on anar.
Aviam si així desfaig alguna cosa
d’aquell temps que ara em fa nosa
només de recordar.
Canto quan els dies
em comencen a fer mal,
i l’espera és un abisme on tot s’hi val.
Però ja no sé si esperar val la pena
o si és la pena el que m’espera,
i només marxarà cantant.
Ieeee
Deixo que m’abracis,
deixo que la pena em treguis.
Deixo que m’abracis,
que jo espero, espero,
espero i crec en tu.
Espero, espero…
Ieeee
