Biel Martí
El cantautor Biel Martí ha publicat un nou disc, El país de les flors (Microscopi, 2024), on hi ha cançons com aquesta:
Són els teus cabells llargs i salvatges,
són les meves mans sobre el teu cos,
són les hores sense son de tants dissabtes,
són marques de suor sobre els llençols.
Són tardes passejant entre memòries,
són els cels ennuvolats de la tardor,
són cafès, vermuts i gelats d'avellana,
són les pells nervioses amb cada petó.
És veure en cada riure una promesa,
una petita escletxa per entrar al teu món,
i endinsar-me als teus records per poder entendre
que la màgia neix quan vam néixer tu i jo.
Són les teves galtes quan badalles,
són les cançons que encara ens queden per escoltar,
són les nits enamorats sense tocar-nos,
són els dies que ens van fer grans sense avisar.
Són les llesques que vam cremar mentre ens miràvem,
són els teus dits desafiant la meva pell,
són les ones dels teus llavis quan t'il·lusiones,
són les forces que m'entregues quan soc teu.
És veure en cada riure una promesa,
una petita escletxa per entrar al teu món,
i endinsar-me als teus records per poder entendre
que la màgia neix quan vam néixer tu i jo.
I si només per uns instants ho intentéssim de veritat,
rebutjant totes les pors d'aquí el voltant,
només tu i jo i les nostres mans i aquest passat que ens pesa tant
pintaríem amb nous colors un nou retrat.
És veure en cada riure una promesa,
una petita escletxa per entrar al teu món,
i endinsar-me als teus records per poder entendre
que la màgia neix quan vam néixer tu i jo.
