Estava escrivint-te una cançó
tirat al llit a l’habitació.
Tan fàcil, tan fàcil,
sortia tot tan fàcil.
Jo estava al costat de la llar de foc
vaig veure que feia una altra cançó.
Tan ràpid, tan ràpid
que no vaig aguantar la temptació
d’aprofitar la situació...
Perquè a fora plou
i se m’han passat les hores.
Perquè a fora plou
i se’ns ha mullat la roba.
M’encanta quan plou
perquè no cal fer gran cosa.
I com que encara plou
m’has dit una frase nova.
M’has regalat una cançó per a tota la vida!
I ara el terra està xop
però refresca i m’encanta.
Sudadera i la manta,
abrigar-nos els dos.
I he escrit una cançó
que mai passa de moda:
tu i jo en una escena
on hi havia un petó.
I ara que tot és tan fàcil, tan fàcil,
tan ràpid i tan fàcil.
I ara els núvols se’n van i escampen la boira
i el dia té pinta que se’ns està arreglant.
M’has regalat una cançó...
Perquè a fora plou
i se m’han passat les hores.
Perquè a fora plou
i se’ns ha mullat la roba.
M’encanta quan plou
perquè no cal fer gran cosa.
I com que encara plou
m’has dit una frase nova.
M’has regalat una cançó per a tota la vida!
Per a tota la vida!
Ara que a fora plou.
Per a tota la vida!
Ara que a fora plou, ara que a fora plou.
Per a tota la vida!
M’has regalat una cançó per a tota la vida!
