Pablo Milanés va néixer a Cuba el 24 de febrer del 1943 i va morir a Madrid el 22 de novembre del 2022, als 79 anys. Una de les seves cançons més conegudes és Yolanda. La va publicar el 1970 i la va dedicar a qui era la seva parella en aquell moment, Yolanda Benet. Us l'oferim interpretada per ell i per la seva filla Lynn, i en català per Joan Dausà.
No vull que això sigui només una cançó,
voldria que fos una declaració d’amor romàntica,
sense amagar-la enmig de formes
que posin fre a això que ara em desborda.
T’estimo, t'estimo,
eternament, t'estimo.
Si tu no hi fossis, jo no vull morir-me;
Si he de morir, vull que sigui amb tu.
La meva por se sent acompanyada,
per això sovint sé que necessito la teva mà.
La teva mà,
eternament, la teva mà.
Quan et vaig veure de cop es va fer cert
aquell temor a trobar-me al descobert,
i ara em despulles amb les teves set raons,
m’obres el pit sempre que m’omples d’amor,
d'amor,
eternament, d'amor.
I si una nit em guanya la tristesa,
i no veig més que la tempesta,
recordo els versos que amb tu vaig aprendre,
penso els teus ulls i escric a la finestra: Iolanda.
Iolanda,
eternament, Iolanda.
Esto no puede ser no más que una canción;
quisiera fuera una declaración de amor,
romántica, sin reparar en formas tales
que pongan freno a lo que siento ahora a raudales.
Te amo,
te amo,
eternamente, te amo.
Si me faltaras, no voy a morirme;
si he de morir, quiero que sea contigo.
Mi soledad se siente acompañada,
por eso a veces sé que necesito
tu mano,
tu mano,
eternamente, tu mano.
Cuando te vi sabía que era cierto
este temor de hallarme descubierto.
Tú me desnudas con siete razones,
me abres el pecho siempre que me colmas
de amores,
de amores,
eternamente, de amores.
Si alguna vez me siento derrotado,
renuncio a ver el sol cada mañana;
rezando el credo que me has enseñado,
miro tu cara y digo en la ventana:
Yolanda,
Yolanda,
eternamente, Yolanda.
