Aquest 5 de juliol la tradicional cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell no acabarà amb El meu avi. L'Ajuntament de Palafrugell ho ha declinat arran de la polèmica per la suposada vinculació entre l'autor de la cançó, Josep Lluís Ortega Monasterio, amb un cas de prostitució en un club de la província d'Osca que explica el documental "Murs de silenci" de TV3.
La família d'Ortega Monasterio ha demandat els responsables del documental per manipulació i falsedat, al·legant que el compositor va ser declarat innocent de les mateixes acusacions en les sentències fermes del 1984 i 1985. Les proves, segons la versió de la família, haurien estat manipulades per militars reaccionaris amb l'objectiu d'orquestrar una venjança contra Ortega Monasterio, progressista, després que fos amnistiat l'any 1976. Els militars haurien aconseguit expulsar-lo a través d'un Tribual d'Honor, però anys més tard ell va aconseguir restituir la seva dignitat guanyant el cas al Tribunal Suprem, que va revocar la sentència del Tribunal d'Honor i el va declarar innocent.
Us convidem a escoltar l'havanera. La lletra fa referència a un vaixell de guerra, "El Català", que el 1898 va anar a Cuba, on es va enfonsar a causa de la guerra. Segons la cançó, van morir el nostramo (el patró), el timoner i catorze mariners, tots de Calella de Palafrugell. De fet, Josep Lluís Ortega el 1968 va escriure aquesta havanera basant-se en els records del seu avi, un coronel que va viure la guerra de Cuba. La cançó acaba amb una proclama: Visca Catalunya! Visca Catalunya! Visca "El Català"!
El meu avi va anar a Cuba,
a bordo d'"El Català",
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.
Quan "El Català" sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra solien cantar, solien cantar:
visca Catalunya! Visca "El Català"!
Arribaren temps de guerres,
de perfídies i traïcions,
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
Els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots
varen morir a coberta,
varen morir al peu del canó.
Quan "El Català" sortia a la mar,
cridava el meu avi: apa, nois, que és tard!
Però els valents de bordo no varen tornar, no varen tornar.
Tingueren la culpa els americans.
Quan "El Català" sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra solien cantar, solien cantar:
visca Catalunya! Visca Catalunya!
Visca "El Català"!
