«Cap a la fi de la guerra civil, va ocorrer un dels esdeveniments més extraordinaris de la meva vida. S’esperava la caiguda de Barcelona d’un moment a l’altre. Les tropes de Franco es concentraven per l’atac final i la ciutat estava sotmesa a un bombardeig constant pels avions italians. L’evacuació havia començat en determinats sectors. Sota aquestes circumstancies, vaig rebre un missatge de les autoritats de la Universitat de Barcelona assabentant-me que, abans de dispersar-se, volien conferir-me el títol de Doctor Honoris Causa. A corre-cuita em van escortar fins a la Universitat. Els membres de la Facultat –alguns dels quals tenien dona i fills per evacuar– s’havien reunit per assistir a la cerimònia. No havien tingut temps d’imprimir el document i fou escrit a mà. Pot un home trobar les paraules justes per a agrair un honor com aquest? Uns dies més tard, a Sant Salvador, vaig dir adéu als meus germans i a llurs famílies en abandonar la tetra nadiua i marxar a Franca. Des d’aleshores que visc a l’exili.»
Tan sols faltava una setmana perquè els franquistes ocupessin la ciutat, però aleshores no ho sabien. Era el 18 de gener de 1939 i la Universitat de Barcelona aprovava la concessió del títol de doctor honoris causa al violoncel·lista i compositor Pau Casals. No es va arribar a celebrar mai l’acte cerimonial d’investidura, però sí que se li va lliurar un document signat pel rector, Pere Bosch Gimpera, amb segell oficial incorporat, conforme era nomenat doctor honoris causa de la Universitat. I després, l’exili. Un llarg periple on Casals ens va mostrar tot el seu compromís per la llibertat i la democràcia. El músic, nascut el 1876 al Vendrell, va organitzar nombrosos concerts per a les víctimes de la guerra i va rebre homenatges com la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. Uns reconeixements que el fan ser avui el personatge que tots coneixem. Cinquanta anys després de la seva mort, el 22 d’octubre de 1973, la Universitat de Barcelona i la Fundació Pau Casals volen recordar aquest músic transcendental per a la ciutat i per a la mateixa Universitat, que en les circumstàncies polítiques i bèl·liques més difícilment imaginables, va voler concedir-li el més alt honor universitari. L’acte de commemoració se celebrarà el 17 d’octubre a les dotze del migdia al Paranimf de l’Edifici Històric de la UB. I l'entrada és lliure amb aforament limitat.
La cerimònia començarà amb la lectura d'un text fet per a l'ocasió. Jaume Carbonell, professor del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història, en glossarà la dimensió humanística, i el compositor i director d’orquestra Antoni Ros Marbà parlarà de la dimensió artística. Com a homenatge i reconeixement, la Universitat de Barcelona lliurarà un diploma commemoratiu a la Fundació Pau Casals, que el rebrà Narcís Serra, vicepresident de la Fundació Pau Casals. En l’acte, el violoncel·lista Biel Garriga i la pianista Yoko Suzuki interpretaran peces musicals relacionades amb l’obra de Casals.
