Portalblau, el Festival de Música i Art a la Mediterrània, ha arribat a la seva 18a edició tenint ben clar que la cultura té un poder transformador i que això s'ha d'aprofitar bé. Tal com diuen: "La bellesa no és evasió, sinó una forma profunda de resistència. Vivim temps convulsos, on les fronteres es tanquen i els murs s’aixequen massa de pressa. La Mediterrània, que sempre ha estat un espai d’intercanvi i de trobades, és avui també un escenari de contradiccions. És en aquest equilibri fràgil —entre la memòria i la realitat, entre la llum i l’ombra— on Portalblau esdevé un festival necessari. Un lloc on la cultura és refugi, resistència i esperança." La programació, que s'estendrà del 14 de juny al 10 d'agost, fa una barreja potentíssima: les músiques d’arrel, el flamenc, el folk i rock alternatiu conviuran amb la paraula, la dansa, el circ, la fotografia i el pensament crític. I ho faran en escenaris històrics de l’Escala i Empúries. Repassem tot el cartell i coneixem, de la mà de Cristina Torres, la innovadora guia que han publicat perquè tots els festivals tinguin una mirada de gènere.
La programació de juny i juliol
El programa s'encetarà el 14 de juny a l’Alfolí de la Sal amb el primer diàleg del cicle Mirades Blaves, protagonitzat per Josep Ramoneda i Carles Duarte. La conversa abordarà els reptes de la democràcia en temps de crisi i com la cultura pot esdevenir eina de resistència. El 4 de juliol, el festival s’estrena musicalment al Camp de les Aromes amb La Filadora, que presenta Primfila i se’n va, un espectacle de música d’arrel catalana revisitada amb mirada feminista. L’endemà, 5 de juliol, Ikram hi desplegarà Mar, Sangre, Arena Tour, un viatge sonor entre melodies amazigues i ritmes contemporanis. L’11 de juliol, Mar Pujol actuarà a l’Alfolí de la Sal amb el seu primer àlbum Cançons de rebost. L’endemà, Jarana, de la Cia. Laia Santanach, transformarà La Riba en un espai de dansa, participació i celebració popular.
El cicle Mirades blaves continuarà amb una segona trobada protagonitzada per Laura Fa i Lorena Vázquez, el 18 de juliol, que reflexionaran sobre el paper dels mitjans de comunicació en la construcció de la realitat i la lluita per la igualtat de gènere. El 19 de juliol, la Muralla Grega del MAC-Empúries acollirà l’espectacle de dansa 5:55 de Nora Baylach, una reflexió sobre el cos i l’acompanyament com a espai de resistència compartida. El 25 de juliol, doble cita: a La Riba, Ethno Orchestra oferirà un concert gratuït fruit de la seva residència artística, amb joves músics de tot el món reinterpretant músiques tradicionals. El mateix vespre, al Jardí Clos del Pastor, Alosa desplegarà Oh Lai L’Om, una proposta íntima i delicada de folk contemporani. El 26 de juliol, també al Jardí Clos del Pastor, Anna Colom presentarà Cayana, un pont entre flamenc i ritmes afrollatinoamericans, amb música en viu i una profunda recerca d’arrels. Blaumut serà el protagonista del 31 de juliol a la Mar d’en Manassa, amb un concert immersiu on el pop, la música clàssica i les textures electròniques dialogaran amb l’horitzó marítim, amb el seu darrer treball discogràfic, Abisme.
La programació d'agost
Ramon Mirabet prendrà el relleu l’1 d’agost amb el seu nou disc V. El 2 d’agost, La Ludwig Band oferirà un directe vibrant amb cançons de Gràcies per venir a la Mar d’en Manassa. El 3 d’agost, Las Migas tancaran el cap de setmana amb Flamencas, el seu recentment publicat disc, un homenatge a l’essència i puresa del flamenc. El 6 d’agost, la Companyia de Circ “eia” presentarà La pedra de fusta a la Muralla Grega del MAC-Empúries, una peça on l’equilibri i la col·laboració esdevenen llenguatge escènic. L’endemà, Míriam Iscla, el 7 d’agost, donarà veu a Simone Weil en una lectura dramatitzada colpidora. Els darrers concerts tindran lloc al Fòrum Romà del MAC-Empúries. El 8 d’agost, Cala Vento hi portarà el seu rock contundent, amb el seu nou disc Brindis. El 9 d’agost, Pau Vallvé presentarà Agorafília, un viatge sonor entre introspecció i expansió. I, finalment, el 10 d’agost, Valeria Castro clourà el festival amb la seva veu emocionada i compromesa, presentant el seu nou disc El cuerpo después de todo.
L'escenari també és cultura
Un dels elements que fan únic el Festival Portalblau és, sens dubte, la cura que tenen a l'hora de triar els escenaris. Any rere any, reivindiquen la riquesa patrimonial de l’Escala, vila marinera amb un llegat històric profund, i d’Empúries, porta d’entrada de la cultura clàssica a la península Ibèrica. La cultura contemporània dialoga amb els vestigis del passat en espais singulars com la Mar d’en Manassa, amb el Mediterrani com a teló de fons, o el Fòrum Romà d’Empúries, enclavament d’alt valor històric, on la música i la memòria es fonen en un paisatge carregat de simbolisme. Altres espais emblemàtics del festival són l’Alfolí de la Sal, construït al segle XVII i declarat bé cultural d'interès nacional, avui centre de referència cultural amb exposicions, concerts i museu dedicat a la història local; la Riba, un espai recuperat que connecta amb l’essència pesquera de l’Escala; i el Jardí Clos del Pastor, vinculat a l’escriptora Víctor Català. També hi ha el Camp de les Aromes: amb la seva atmosfera evocadora, esdevé un marc ideal per a propostes artístiques que busquen la connexió amb la natura. Finalment, la Muralla Grega d’Empúries, testimoni imponent de la presència grega a la península, ofereix un entorn únic on la música i la història s’entrellacen amb una força especial.
Una nova guia que revoluciona els festivals
Enguany, en el marc del programa social Valors i Compromís, Portalblau ha elaborat una guia sobre l’aplicació de la perspectiva de gènere als festivals. Ens en parla la creadora, Cristina Torres, gestora cultural amb més de 25 anys d’experiència en cultura, acció comunitària i igualtat: "Era necessari fer aquesta guia perquè, tot i els avenços legals i els discursos sobre igualtat, la realitat és que molts festivals i equipaments culturals encara funcionen amb dinàmiques poc inclusives. Falten dones als escenaris, als equips de direcció i als espais de decisió, i sovint no hi ha eines ni protocols per detectar i abordar desigualtats o situacions de violència. A més, encara avui, molts d’aquests espais es comporten com si la perspectiva de gènere no els interpel·lés, com si no formés part de la seva responsabilitat. Hi falta empatia, interès real i compromís. Aquesta guia vol trencar aquesta inèrcia i oferir recursos útils, metodologia clara i indicadors per aplicar la perspectiva de gènere de manera real i transversal. Perquè la igualtat real i efectiva no pot ser una demanda d’una part de la societat: ha de ser un desig compartit. L’objectiu és contribuir a fer dels festivals espais més justos, diversos i coherents amb els drets culturals de tothom."
Aquesta guia és gratuïta i està disponible perquè tots els festivals la puguin consultar, "Pot servir com una eina pràctica i estratègica per a qualsevol festival o equipament cultural que vulgui incorporar la perspectiva de gènere de manera real i transformadora. Ofereix criteris concrets per revisar si la programació artística és paritària i diversa, si la composició dels equips respon a principis d’equitat i si els processos de contractació garanteixen condicions justes i no discriminatòries. També aporta eines per comunicar-se amb llenguatge inclusiu, assegurar que els espais siguin segurs i accessibles per a tothom, i establir protocols d’actuació davant situacions de violència o discriminació. A més, inclou indicadors per fer diagnòstics de partida, sistemes de seguiment i pautes d’avaluació continuada. És una guia pensada per aplicar-se en totes les fases d’un festival —des de la planificació fins a la revisió final— i adaptada a diferents realitats i dimensions. No es queda en la teoria: aporta instruments útils, basats en l’experiència i orientats al canvi real."
¿I per quin motiu ho han volgut fer? "Perquè la cultura no és neutral, i cap festival hauria de funcionar com si ho fos. Cada decisió que es pren —què es programa, qui puja a l’escenari, com es comunica, qui forma part dels equips, com s’acull el públic o com s’utilitzen els espais— està transmetent valors i modelant imaginaris col·lectius. La cultura configura mirades, legitima rols i pot contribuir tant a perpetuar desigualtats com a revertir-les. Per això, un festival que es compromet amb la igualtat, la diversitat i la justícia no només fa un pas ètic, sinó que assumeix una funció democràtica essencial: garantir els drets culturals de tota la ciutadania, sense exclusions. A més, molts festivals i equipaments culturals reben finançament públic, i això comporta un compromís clar amb els valors que emanen d’aquest finançament: igualtat, inclusió, equitat, sostenibilitat i respecte pels drets humans. No es tracta només de bones intencions, sinó de responsabilitat institucional i corresponsabilitat amb la societat. Els recursos públics s’han d’utilitzar per generar béns comuns, i això inclou garantir que l’oferta cultural sigui plural, segura, accessible i representativa de tota la diversitat social. Els festivals poden ser espais que reprodueixin privilegis i exclusió, o bé motors de transformació i cohesió social. La clau està en com es pensen, s’organitzen i s’avaluen. Tenir valors no és un afegit: és una condició per fer cultura des del compromís amb el present i amb el futur".
