Manu Guix ha publicat Un satèl·lit orbitant, que formarà part del seu nou disc, Estimar-te en veu alta.
Som una espurna de llum,
la guspira que aspira a arribar més amunt
quan el sol se’n va,
quan el sol se'n va.
Som aquella quietud
on guardem els desitjos prohibits que ens saluden
quan el sol se’n va,
quan el sol se'n va.
Som una font insaciable de felicitat,
aquell pla esperat que arriba
quan el sol se’n va,
quan el sol se'n va.
Som la boira i el fum,
som les ganes d’arribar cada dia
una mica més lluny.
Com un satèl·lit que orbita al teu voltant,
que t’està sempre estimant,
no puc fer res més que deixar-me vèncer,
que l’amor tot just comença
quan sembla que s’està acabant.
¿Qui va dictar les normes?
¿Qui va imposar les lleis?
Que ens deixin ser com som
i emprendre el vol
com si fóssim ocells.
Fugim dels convencionalismes,
de tot allò establert,
que res em fa més feliç que pensar-te
i somiar despert.
Com un satèl·lit que orbita al teu voltant,
que t’està sempre estimant,
no puc fer res més que deixar-me vèncer,
que l’amor tot just comença
quan sembla que s’està acabant.
Com un satèl·lit orbitant,
com un satèl·lit orbitant,
és el que som l’un per l’altre,
és el que som l’un per l’altre.
