La primera primavera masovera
del nostre obligat confinament.
Com aquella donzella,
abans que el drac apareguera,
li deia amb fermesa al cavaller:
Dona’m una llança
vèrtex d’esperança,
fruit del nostre amor.
Passarem junts
un Sant Jordi diferent,
amb l’anhel de la nostra gent,
confinats entre quatre parets.
Junts, sense roses al carrer,
però amb un llibre molt potent,
que avui porta per nom: tot anirà bé.
Cal confiar i no perdre mai l’esperança.
Un nou demà es construeix
sempre a certa distància.
Des del present, poder-ne ser conscient.
Serà el moment d’actuar ben diferent.
Llargues hores d’incertesa,
mentre la tristesa
festeja la nostra captivitat.
Floriran més primaveres,
sorgiran noves donzelles,
que s’alçaran valentes per cridar:
Dona’m una llança,
vèrtex d’esperança,
fruit del nostre amor.
Passarem junts
un Sant Jordi diferent,
amb l’anhel de la nostra gent,
confinats entre quatre parets.
Junts, sense roses al carrer,
però amb un llibre molt potent,
que avui porta per nom: tot anirà bé.
Desperta’t, aixeca’t, celebrem,
junts cantem per un Sant Jordi diferent.
El drac si vols pots vèncer: sols depèn de tu.
Un Sant Jordi diferent,
amb l’anhel de la nostra gent,
confinats entre quatre parets, i junts,
sense roses al carrer
però amb un llibre molt potent,
que avui porta per nom: tot anirà bé.
Desperta’t, aixeca’t, celebrem,
junts cantem per un Sant Jordi diferent.
Desperta’t, aixeca’t, celebrem,
junts cantem per un Sant Jordi diferent.


