Postals

​Dir-ho o no dir-ho

Obrir el pit i que tot vagi sortint, encara que cremi

| 16/09/2019 a les 19:24h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Thomas Hawk

 
Dir que aquella bestiesa minúscula d'aquell dia concret em va saber greu. Que l'altre t'expliqui que aquell detall que et va passar per alt, també. Obrir el pit i que tot vagi sortint, encara que cremi. Però després ja no. Perquè aquella pedreta, que arrossegant-la es va fer roca, s'ha desfet.
 
Dir que el que fas ho fas molt bé, i no és per fer la pilota, és perquè és així. Dir a qui t'agrada que t'agrada. I que t'agradaria molt que. Dir, potser més amb els ulls, que és una sort haver-nos conegut. Que la calma. Que la pau. Dir que avui estàs plena de llum, i que aquesta llum és la que queda quan te'n vas.
 
Dir perquè si no ho dius, l'altre no ho sap. O no ho sap de la manera com ho sents. Dir per fer existir. Dir perquè quan dius el que costa de dir t'alliberes de no sé què, i per les finestres del teu cos l'aire corre millor, i tota tu et tornes més habitable. 

COMENTARIS

M'encanta
Alba Ge un, 16/09/2019 a les 22:07
+17
-0
Com sempre, enamoradissima dels teus escrits..
Cert
Jo.....anna, 17/09/2019 a les 07:38
+2
-0
Feliç d'haver-te conegut. T'estimem mil!!😘😘😘😘

Lasagna, 17/09/2019 a les 14:05
+3
-2
"Dir que avui estàs plena de llum, i que aquesta llum és la que queda quan te'n vas"
Me encanta
Anònim, 17/09/2019 a les 19:13
+1
-1
Es un placer puguer lleiguir escrits tan de veritat y puguer reflexionar.grasies
M’ha agradat molt
JoanS, 20/09/2019 a les 23:20
+2
-0
No t’havia llegit, ha estat la curiositat de llegir un títol ja suggerint. I només vull dir que m’ha agradat molt. Quina força que tenen aquestes paraules, quantes coses que diuen! Moltes gràcies per aquest escrit
Preciós
Gema E, 23/09/2019 a les 10:36
+3
-0
Tex bellíssim i ple de veritats. Però quan poques vegades ho fem... i tot queda al tinter de dins del cap i un dia, en llegir un text com aquest, ens venen al cor tots els penediments per no "haver-ho dit"
un plaer
Anònim, 01/10/2019 a les 13:03
+1
-0
Un plaer llegir paraules tan ben travades i que fan pensar tant. Gràcies.
L'estimava, l'estimo i l'estimaré
E, 11/01/2020 a les 21:03
+0
-0
Fa més de 5 anys que un càncer múltiple l'està matant i, tot i estimar-me, fa mesos que m'ignora i em crea un neguit insuperable. No vol que sàpiga res d'ell. S'ha aïllat 'de la gent', com ell diu ...
L'escriuré per dir-li tot allò que sento que ha de saber i que m'ofega, encara que no ho llegeixi, potser, mai. Quan li envïi, podré viure amb una mica més de pau i amb menys dolor ...
Gràcies pels teus escrits, Gemma.
L'estimava, l'estimo i l'estimaré, sigui on sigui.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»