Vostè és aquí

Esquinçats

Tant és que siguis algú dempeus sobre un tros d'aquesta terra

| 20/02/2020 a les 01:00h
Especial: Vostè és aquí
Arxivat a: Cambres pròpies, Mar Vallecillos, Vostè és aquí

Foto: Aimee Vogelsang


Suposo que migrar deu ser una mica això, esquinçar-se en dos. I que seria així encara que les condicions fossin les òptimes (reconeixement de la dignitat de qualsevol ésser humà, sigui on sigui, i del propi fet de migrar). L'esquinçament, de totes maneres, hi seria.

Però quan aquestes condicions no es donen, els pedaços que de tu en quedin poden ser mil, no dos. I llavors és molt difícil dir-se jo, és molt difícil dir existeixo. I més si la societat et diu el contrari: no existeixes, no ets ningú, no tens identitat jurídica, legal, administrativa. Tant és que siguis veí, veïna, cuidadora, treballador, pare, mare. Tant és que siguis algú dempeus sobre un tros d'aquesta terra. No ets ningú. Llavors l'Estat pot vulnerar els teus drets fonamentals. "La violencia de los migrantes es un límite a sus derechos fundamentales", diu el ministre d'interior Fernando Grande-Marlaska. I per exercir violència entén saltar una tanca jugant-te la vida. I el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg li dona la raó. Però el món no s'atura i jo no en baixo.

Ell sí que va baixar de la pastera a mitjans de gener. No puc imaginar què es deu sentir trepitjant sorra i dient-se "no he mort no he mort no he mort no he mort, he arribat" (malgrat sàpigues que ara comença l'esquinçament). Duraria poc l'alegria: fa unes setmanes el van tancar al CIE de Zapadores, a València. Té només setze anys i com a menor no hauria de ser deportat, no hauria de ser allà (com a éssers humans, tampoc els adults haurien de ser expulsats, no haurien de ser en aquestes presons per a gent que no ha comès cap delicte). El problema és que les proves mèdiques diuen que en té dinou. La família del jove ha enviat la cèdula d'identitat des d'Algèria, però ha arribat partida en dos. El jutge no accepta la validesa del document, malgrat que hagin insistit enviant fotografies per demostrar que va ser enviat en perfecte estat. Diu que no, que està esquinçat en dos. Com tants. Com aquest nosaltres. Esquinçat. I així no hi ha manera.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
19/03/2020

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'alarmant situació que viuen els petits comerços