Mar Vallecillos
El raig verd
Una de les idees centrals, però, em trasbalsa i no la puc compartir: “Estem portant al psicòleg el que abans era normal”
La paraula justa
Trobant la paraula injusta, ¿pots ferir algú?
Mai no acabes de mirar una cara
Se sent el silenci quan contemples un rostre d’ulls tancats
Despertar
Potser la por de la meva àvia era a no abandonar-se
Interrompre
La responsabilitat és fer-se càrrec del que passa al món i del que es fa en el nostre nom
Què fer
Dic ubicar-se, ser digna vividora del temps que ens ha tocat viure
La vida, activitat essencial
Això és el que ens ofèn, ens enrabia fins a límits que preferiríeu no sospitar
Foc a la pell, aigua als pulmons
L'odi és la punta de l'iceberg del menyspreu
Túnels, sirenes, pistes de ball
Això és el que farem: mirarem dins la o de Bilbao, obertura de calidoscopi
Amb l’aigua al coll
Perquè jo els peus dins l'aigua no els puc posar si no és per acabar ficant-hi també el cap