Basorèxia

Ara em despertaré

Em fa patir no poder tocar cap persona ni que ningú m’abraci fins que s’acabi aquest suplici

| 31/03/2020 a les 01:56h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Maria Climent, Basorèxia

Foto: Oscar Keys


Aquestes setmanes de confinament molts ens devem haver trobat per primera vegada passant molts dies seguits sencers en família o tot el contrari, completament sols. Un dia darrere l'altre darrere l'altre, per primera vegada. A priori totes dues coses poden semblar un infern o un descans.
 
Precisament perquè m'interessa el tema, he fet un parell d'enquestes a Twitter durant aquesta setmana passada. En la primera preguntava què és pitjor: A) Confinar-se en família. B) Confinar-se sol. Un 36% assegurava que confinar-se en família. En la segona, que quines parelles tenen més números de superar el confinament i continuar sent parella quan aquest malson acabi. A) Les confinades juntes. B) Les que no es veuen. Doncs bé, un 64,5% va votar que les que no es veuen.
 
A mi em sembla de llarg molt pitjor estar confinada sola i em fa por que l'enamorament s'apagui o es difumini si no hi ha contacte. Em fa patir no poder tocar cap persona ni que ningú m'abraci fins que s'acabi aquest suplici. I tinc la necessitat boja d'agafar la cara d'algú a qui estimi i fer-li petons. Però ves, resulta que l'ésser humà és capritxós i idiota perquè sempre vol el que no té. L'altre dia, parlant amb una persona que està confinada amb la seva parella em deia: "Si et confines en parella cremes etapes de seguida i la màgia aquella de l'enamorament veus que es perd a contrarellotge. L'únic que hi ha és convivència, acabes per només compartir pis i al final amb l'altre ni et mires ni t'aguaites".
 
Deu haver-hi de tot, a la vinya del senyor. Imagino també aquelles persones que porten una doble vida i que ara estan confinades amb la seva parella i criatures, angoixades sense poder veure l'amant. També, ja sé que existiu, hi deu haver les familietes encantades d'estar tots junts tants dies a casa, mai havien tingut tant de temps per esprémer tan a bastament i fer coreografies pel passadís. Allò que surt a Zona Zàpping.  
 
Tot això, en la tessitura que el coronavirus t'hagi tractat (t'estigui tractant) bé. Perquè en el pitjor dels casos, imagino que el que hi ha és negació, un dol buit, la culpa per no haver pogut acompanyar, per no haver-hi estat. I una soledat increïble, impossible d'assumir.
 
Un parell de vegades per setmana em passa durant cosa d'un segon que em cau a sobre com un aiguat la idea boja que això no està passant. Que ara em despertaré. Però llavors la lucidesa agafa el timó: mira com juga el temps ara i fa el que vol amb la percepció de les coses, del jo, del nosaltres, de l'amor, de la distància, de l'absència.

COMENTARIS

Convivència
@jugudo_judit , 31/03/2020 a les 15:56
Interessant
+51
-1
Només volia dir que si hagués trobat l'enquesta sobre quin tipus de parella sobreviurà al confinament...jo hagués votat les que viuen juntes...potser que sigui la propia experiència la que m'hagi empes a pensar això...la meva parella i jo vivim en una masia aïllats al bell mig del bosc...en fa 30 que estem casats....i aquest confinament ens està ensenyant coses que ni en 30 anys de convivència...no cremem etapes...ni ens avorrim de veure'ns...ans al contrari...gaudim un de l'altre...com si fos l'últim dia!
Sola en una masia.
Anònim, 01/04/2020 a les 09:22
+9
-0
Fa poc que surto amb un home i em fa por que tant temps sense veure'ns, ja fa quatre setmanes, dilueixi la nostra incipient relació.
Sol a una casa
Joan c s, 01/04/2020 a les 16:21
+7
-1
Ho porto malament,surto d una situacio molt dificil i aquest aillament m esta matant
'Sola'
Marassa, 01/04/2020 a les 19:35
+14
-1
Convisc amb una persona d'alt risc, sense poder estar amb els meus fills i sense poder veure l'amor de la meva vida...aquest confinament, si no em mata, encara em farà més forta.
Coneguem-nos a nosaltres
Ampostí, 01/04/2020 a les 19:57
+22
-0
Realment totes i tots estem soles i sols en aquest món.
Intentem enganyar-nos per a no mirar en el nostre interior. Aquesta època és bona per a fer-ho.
Aillament
Anònim, 02/04/2020 a les 00:00
+12
-1
Jo estic sola a casa,tinc mare i fills ,però tots viuen a casa seva ,i un germà a un país on a mort molta gent i del que passi el que passi no por tornar.Sóc valenta,he viscut situacions dificils,però s,em fa difícil,no tenir a la vora algú,per compartir,la incertesa,la por,encara que sigui el silenci.Com ve dius,tinc ganes d,abraçar,de sentir l,escalfor dels que estimo.
Sentiments enfrentats
CRC, 07/04/2020 a les 17:44
+8
-2
Al principi del confinament , sol, mentres la meva parella infermera va treballar tots els dies en torns de 12 hores, per cuidar els residents del geriàtric on treballa, sense tornar a casa.
Ara cuidanla, doncs es positiva per Covid 19 i ha quedat confinada a casa.
Mentre estaba sol, esperava la trucada del vespre per parlar.
Ara no parlem gaire i ens enviem missatges per evitar el meu contagi.
Espero que tot anirà bé.
Lo que fallaba ara explota
Anònim, 10/04/2020 a les 06:00
+9
-1
Porto els dies de confinament, com una tortura . La meva parella de tres anys se enfada com un crio i es paralitza el món per ell .et deixa de parlar i ni es preocupa per la seva mare de risc . Tinc ganes de que això acabi aviat per que marxi . Aquest confinament me ha fet veure que si hi han problemes estaré sola . La veritat quant surt a comprar es un Alívi. La tensió es talla . Millor sola la veritat . Sempre hi ha les vídeo trucades
Sola encara que acompanyada
Anònim, 10/04/2020 a les 10:17
+15
-0
Sóc una persona tendre i molt carinyosa segurament p alguns, sóc horriblement sensible, k viu d sentiments, visc amb lameva parella, una bona persona, un home extraordinari per molts, però freda distant i moltes vegades penso k buida, on nomes omple el seu esser de pacticitats i tecnicismes.
Crec k aquest confinament em fa adonar de lho molt k lhe estimat... però k men tindré dallunyar quan això passi. la convivència amb algú tant diferent a mi mha trencat en mil bocins tantes vegades k no sé simai recuperaré lamor k emdec a mi mateixa. de vegades aquestes situacions tant kafquianes simplement t’obren els ulls k portaves tant d temps tancant!!! Vull algú k magafi la cara i em faci petons... (hi ha res mes bonic?!) això és el k vull.... gràcies p aquest escrit Maria.
Sentimientos
Anònim, 10/04/2020 a les 11:26
+5
-0
Recién separada,viviendo en una habitación,sin conocer a las personas que compartimos piso. Cuánto deseo poder abrazar....hoy es un día duro, pero saldré de esta también. Salud.
Sola
Anònim, 10/04/2020 a les 11:33
+12
-0
Davant situacions d'incertesa tan gran com aquesta que ens està tocant viure ens posem a buscar respostes per sentir-nos millor. No crec en les estadístiques ni els percentatges. Cada persona i cada situació son diferents. Jo estic sola i visc aquest temps de calma com un regal. M'agradarà tornar a abraçar la família i els amics però ara que no és possible gaudeixo de totes les coses que puc fer i no faig normalment. Estic en contacte amb totes les persones que estimo i no em sento sola. Medito dos cops al dia i visualitzo una xarxa d'estrelles que som tots els éssers humans ben units, ben lluminosos...Ens en sortirem i serem més fortes i fors que abans!!
Amor en gran
nim, 10/04/2020 a les 16:27
+7
-0
Fa 13 anys estem junts, ens estime molt, pero Durant aillament,estic, donantcompte de important, que es tenir al costat, algu que t'estima, dona, compren, sorpen I no dema a res I sempre esta positiu. Ens ens sortirem. He conegut mes en aquets dies que no en 13 anys. La vida etsorpren sempre. Tenim 65 I 77anys.no som nens.
Sola
Anònim, 10/04/2020 a les 17:47
+7
-0
61 anys. En aquets dies de confinament m'he adonat que estic be sola, es un privilegi ja que pots fer el que vulguis i quan vulguis. Encara que pateixes en soletat per tots els que estan lluitan per tot i la familia a distancia, pero con que tota la vida m'he sentit sola, doncs ara tampoc em be de nou i es molt trist a la vegada.
Sola o Acompanyada
Viviana, 10/04/2020 a les 19:03
+6
-0
Penso que no hi ha un ‘sola o acompanyada’ com a resposta bona. Depend tant de l’entorn; crec hem de saber tan estar sols i a la vegada no aïllar-se del món, com saber triar qui ens acompanya en el viatge de la vida i no omplir buits per omplir o per por a la soletat.
Suposo que aquest aïllament farà que moltes persones se n’adonin que potser no són on han de ser, i d’altres que veguin que son exactament ón han de ser.
I això és bonic.
Adolescencia
Anònim, 10/04/2020 a les 20:16
+7
-0
Jo confino amb una adolescent confinada al seu univers. Surt de tant en tant, busca menjar, ens saludem i posem al dia,... Em fa la llista de la compra: porta nocilla i compreses... I es torna tancar.
Per la nit li agafa angoixa i ve a dormir al llit gran amb mi, com quan era petita i jo la seva guaridora.
Sola
Noia, 11/04/2020 a les 07:48
+0
-0
Visc sola i ho porto en general molt bé. Vaig tenir dies, sobretot al principi, que trobava a faltar petons, abraçades, la meva família, les amigues... però es lo que hi ha. Llavors... prefereixo ésser positiva i aprofitar aquests dies per tenir cites amb mi mateixa. Fer tot lo que no puc fer per falta de temps. I penso que seria molt més difícil estar en convivència amb parelles o d'altres. Perquè no és una situació només veure't a tu mateix en aquests moments, sinó veure l'altre persona amb els seus moments.
Amb el meu company de vida 💖
Marta Tibau, 11/04/2020 a les 08:44
+0
-0
Jo, igual que la Judit, ara estic vivint en una furgoneta amb la meva parella que está en el terreny d'una masía d'un tiet meu. El tema es que fa 7 anys enrrere, ja vam decidir "trencar" amb aquest sistema de viure atrafegats i corrent sempre i Viure viatjant amb Furgo pel món. I aixó vol dir tenir el company 24h al cantó, en un espai de menys de 4mts cuadrats. Si hi ha parelles que no soporten estar juntes tant de temps, i que no saben crear també els seus espais per estar sols, potser es l'oportunitat de reflexionar i crear la realitat qué volen. A mí tot això no em ve de Nou. Només em sap greu no poder veure i abraçar la mama.💖
Acompañada
Anònim, 11/04/2020 a les 12:32
+0
-0
Hace muchos años que compartimos la vida y este confinamiento me ha reafirmado que seguiremos juntos ... resistiendo y disfrutando lo que la vida nos depare ....
Soledat de dos...
Anònim, 11/04/2020 a les 12:45
+1
-0
Jo, que sempre visc sola perquè el meu marit va morir ja fa temps, estic passant aquest malson amb la meva filla petita que, tant sols un parell de dies avans que tot comences, es va separar de la seva parella, amb la que portava 8 anys...
Us imagineu la tristor a casa meva?
Sola amb gat
Anònim, 11/04/2020 a les 12:51
+1
-0
Estic molt bé sola, ja en farà 9 anys q em vaig divorciar i des de llavors visc sola, tinc dies de tot, però ho porto prou bé, si necessito parlar quan surto a comprar xerro amb la noia del forn, al super i sinó amb la família ja ens escrivim wasaps i alguna videoconferència, penso q el confinament o estas molt agust amb la parella o es trenca en acabar, jo faig el q em ve de gust als matins teletreballo i les tardes vaig fent coses, medito, llegeixo i almenys em dona pau jo m'ho estic agafant com una etapa d introspecció i de creixement personal, ànims que tot passarà i tan de bo ens faci millors persones a tots, anavem amb una dinàmica molt dolenta en general, una abraçada ben gran des del confinament plaent😍🤗
Solitud, ben diferent a soledat
NúriaCM, 11/04/2020 a les 14:32
+1
-0
Confinada sola, amb un gat que estimo amb bogeria, 33 anys i una relació que comença, mestra enyorada... tot i així, vivint la situació amb la major acceptació possible.
Tot plegat està resultant una gran paradoxa: molta gent malalta i morint versus un planeta que es comença a curar; anar sempre atabalades versus haver de parar per obligació; temps d’entreteniment versus temps per la reflexió...
Enyoro abraçar, fer petons, mirar-me als ulls amb les persones que estimo, molt! Però he decidit aprendre d’aquesta maleïda pandèmia: meditant, cuinant, llegint... però sobretot: pensar i filosofar mirant al no res. Quan hem pogut fer això abans?
Adolescents
Anònim, 11/04/2020 a les 20:59
+0
-0
Jo visc amb dues adolescents.. I em sento sola a molts moments... Una ho porta millor que l.Altre... Es tancant i a vegades ni àpats fem juntes.. és molt dur... Ara sortia d Un divorci casi superat i ara aquest confinament... Necessito la Natura com l. Aire que respiro... Sóc Excursionista..
També he après està casa fent coses que m. Agraden, no en sabia sempre fugia... I això m. enfortirà més, te coses positives també.. Però si ús plau que s. acabi!!!!!
Units
L'au FFF, 11/04/2020 a les 23:51
+1
-0
No hi ha resposta correcta. Cada vida és un món, i tothom la viu com vol o com pot.
Jo visc amb la parella i aquest confinament ens ha fet unir molt més del que ja estem.
Penso que ha de ser horrible, aquests dies, viure amb algú que no t'hi portes o bé que et fa adonar que no és amb la persona que volies estar. Encara pitjor les persones que pateixen violència de gènere, per exemple.

Com tot a la vida, aquesta situació ha vingut per ensenyar-nos i aprendre alguna cosa i només cal que ens escoltem per saber-ho. Tot passa per alguna cosa.

Una abraçada virtual per a tothom. Ens en sortirem.
Trencament
Eme Jota, 12/04/2020 a les 00:35
+1
-0
Descobrir que la teva parella té almenys una història sentimental amb una altra dona mentres estem confinats, m'ha partit en dos. Tinc el cor trencat, ha marxat de casa quan les coses s'han posat lletges en comptes de quedar-se amb mi per mirar de guarir-nos les ferides mútuament... Semblava que era la persona amb qui envelliria, amb qui potser tindria fills... i ara em sento buida, trencada, perduda... Sé que me'n sortiré, però ara amb el confinament hi ha massa hores per pensar-hi i em costa veure la llum. De totes totes, hi haurà un abans i un després del confinament.
Viure sola sense poder donar
Anònim, 12/04/2020 a les 10:12
+0
-0
Sola. Els fills lluny. Sense parella tancada en un pis que ja no estimava. Amb un veïns que no coneix i els que sí, gent dolenta que o malalta de dolenta que és. Pujo al terrat, està prohibit, però pujo a estendre llençols. Espero Marcello, com si existissin Giornata particolares... I he conegut una dona, es diu VIDA BELLA!, una veïna de l'entresol primera! ... I em fa tristesa aquells que junts no tenen res a dir-se. Per això em vaig separar, perquè em vaig descobrir sopant amb ell i no teníem res a dir-nos o masses retrets.
He descobert moltes, bé, algunes coses en el meu confinament. No sé com. Pagar el lloguer d'aquest mes i dels que vindran. Però he decidit que no val la pena tirar-se finestra avall i començar a valorar les petites coses. Després de 30 dies, començo a treure la pols i a tirar allò que ja fa massa que no té sentit.
Som 5 a casa
Anònim, 12/04/2020 a les 11:37
+0
-0
Visc el confinament amb el meu home i 3 fills de 11,7 i 2 anys. Al principi es va fer dur perquè vam passar de veure'ns poc a estar 24h junts. Els nens tenen força conflictes i la relació de parella no era especialment fàcil. El meu home s'ha quedat sense feina i això fa que el seu estat d'ànim sigui encara més inestable.
Jo sóc mestra, i tot i que estic acostumada a tractar amb nens, sovint se'm fa dificil no poder sortir a córrer o anar al parc amb els meus fills. Ells estan acostumats a sortir cada dia i ara que han d'estar tancats tans dies sovint has de gestionar sentiments i emocions que no havies tractat abans.
El petit de 2 anys esta enganxat a mi com una paparra i a la gran li ha vingut la regla per primer cop!
Trobar un espai per mi sola a casa es conplicat però sí he aconseguit tenir estonetes sota la dutxa, llegint o veient una pelicula.
Crec que aquest confinament ens esta reforçant com a familia, aprendre a conviure i fer les coses entre tots.
Fins i tot els meus fills cuinen i fan les tasques de casa!
Intentem ser positiva i veure les coses bones d'estar tancada com un ocellet en una gabia. Aquesta experiencia ens farà més forts segur!
Aillada
Anònim, 12/04/2020 a les 12:02
+0
-0
El dia 13 de març vaig començar a tenir símptomes clars de coronavirus i vaig decidir aillar-me de tothom. Tinc parella des de fa un any i just el nostre aniversari va ser amb cadascú a casa seva, però amb l'skype van dinar junts i vàrem estat quasi tres hores parlant. El trobo molt a faltar i les seves carícies i abraçades. No tinc por, perqué ens estimem i sortirem d'aquesta. Malgrat tot, som privilegiats. Hi ha gent que està morint sense ningú que l'abraci o que li agafi la mà. I això és realment una pena. Espero amb moltes ganes el dia que ens puguem retrobar de nou.
tantes formes com persones
JMAF, 04/05/2020 a les 18:21
+0
-0
Es extrany... Jo vivia una realitat paral.lela intentant mantenir dues relacions, una estable i un altre incipient. I m'he adonat no pas de la llunyania de la nouvinguda, sino de l'oblit que mantenia sobre la meva parella estable i fidel. I també que a la nouvinguda no li ho feia pas cap favor, mantenint-se en una mena de "ralentí emocional" pendent d'un egoísta consumat com jo. Conclusió : he tancat la porta nova i estic fent reformes a la casa vella (emocionalment parlant). Crec que, com qualsevol situació, tothom pot apendre d'un mateix i dels seus éssers propers.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La UVic-UCC i Eumo Editorial convoquen un certamen en homenatge a Ricard Torrents
Imatge il·lustrativa
Torna el cicle de concerts d'estiu de la Universitat de Barcelona
Imatge il·lustrativa
La ciutat acull un cicle d'espectacles que es poden gaudir presencialment i en línia
Imatge il·lustrativa
L'Altra Editorial i la llibreria de Josep Cots convoquen una nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Una animació de Beatriz Zorrilla, alumna de la UVic-UCC, denuncia la violència de gènere
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar mostra com una mare pateix la síndrome del niu buit
Imatge il·lustrativa
Estrella Damm estrena la seva nova campanya «Mediterràniament»
Imatge il·lustrativa
Un anunci resumeix l'experiència i l'aventura de dur vides al món