Lectures

Caminem fins a París

«Vegin pel·lícules de Werner Herzog. Vulguin ser Werner Herzog. Sàpiguen que no ho seran mai»

| 04/05/2020 a les 10:34h
Especial: Lectures
Arxivat a: Biblioteca, lectures, Werner Herzog, Jordi Benavente, Gallo Nero

Foto: zhang zhezi


Aquests dies, al menjador, pels nens, hi tenim un petit llit elàstic circular. Juguen a saltar-hi per torns fins que deixen de respectar els torns i així tenen una excusa per barallar-se. Mentrestant, jo intento llegir al sofà sense treure'ls l'ull de sobre, camino sobre el gel amb el director de cinema alemany Werner Herzog. L'any 74 se li va posar malalta una amiga, algú a qui admirava i estimava moltíssim, i Herzog va decidir que aniria caminant tot sol des de Munic, on vivia, fins a París, on era ella, amb l'esperança que, fent-ho, la salvaria: "El meu pas és ferm. I la terra tremola. Quan camino, és un bisó el que camina. Quan reposo, és una muntanya la que reposa. Si arribo a París, viurà".

Ho llegeixo al llibre que recull les notes que va prendre en un quadern durant el viatge: Del caminar sobre hielo (publicat per Gallo Nero el 2015, traduït al castellà per Paula Aguiriano). Van ser tres setmanes d'hivern: hi ha molta neu i molta pluja, camps negats, boscos negres, corbs, vaques, ovelles, camins, carreteres. I també hi ha el mateix Werner Herzog esdevingut pelegrí tràgic, obstinat i esparracat, travessant tempestes i paisatges bells però difícils. Fent-se mal de tant caminar ("Ni tan sols camino com cal; em deixo portar. Transformo una caiguda cap endavant en un pas"). Fent nit en pensions, barraques, pallers, o en segones residències buides, que violenta. I pensant mil coses diferents, relacionades (o no) amb la ruta, que també registra a la seva estranya bitàcola, breu i vibrant.

Que per què llegeixo aquest llibre? Perquè va d'un pelegrinatge cru i, a mi, poques coses m'agraden més que caminar desmesuradament. I perquè fa quaranta-cinc dies que estem tancats. I perquè és Herzog. I ja ho va dir Leila Guerriero: "Viatgin. Vegin pel·lícules de Werner Herzog. Vulguin ser Werner Herzog. Sàpiguen que no ho seran mai". Herzog és Herzog. Guerriero és Guerriero. I nosaltres qui sap les caminades que podem arribar a empescar-nos encara. No sucumbeixin mai, hauria pogut afegir Guerriero. 

L'amiga de Herzog era la crítica i historiadora de cinema Lotte Eisner (1896-1983), a qui Bertolt Brecht havia rebatejat Eisnerin, a qui Wim Wenders dedicaria París, Texas. I sí, Lotte Eisner es va salvar.  
 
 
 
 © Werner Herzog
 © Gallo Nero Ediciones, SL
 © traducció: Paula Aguiriano Aizpurua

COMENTARIS

Caminar sobre el hielo
nené Llimona Broto, 05/05/2020 a les 10:53
+1
-0
Herzog, es inconmenrurable, es foc es impetu, amant incondicional de tot el que el rodeja. Es com la llum a la foscor, com el cansa si en el ultra cansament.
Es el mar en plena Llevantada, la turmenta mes apocalipsica, Herzog es Herzog.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»