Foto: zhang zhezi


Aquests dies, al menjador, pels nens, hi tenim un petit llit elàstic circular. Juguen a saltar-hi per torns fins que deixen de respectar els torns i així tenen una excusa per barallar-se. Mentrestant, jo intento llegir al sofà sense treure’ls l’ull de sobre, camino sobre el gel amb el director de cinema alemany Werner Herzog. L’any 74 se li va posar malalta una amiga, algú a qui admirava i estimava moltíssim, i Herzog va decidir que aniria caminant tot sol des de Munic, on vivia, fins a París, on era ella, amb l’esperança que, fent-ho, la salvaria: “El meu pas és ferm. I la terra tremola. Quan camino, és un bisó el que camina. Quan reposo, és una muntanya la que reposa. Si arribo a París, viurà”.

Ho llegeixo al llibre que recull les notes que va prendre en un quadern durant el viatge: Del caminar sobre hielo (publicat per Gallo Nero el 2015, traduït al castellà per Paula Aguiriano). Van ser tres setmanes d’hivern: hi ha molta neu i molta pluja, camps negats, boscos negres, corbs, vaques, ovelles, camins, carreteres. I també hi ha el mateix Werner Herzog esdevingut pelegrí tràgic, obstinat i esparracat, travessant tempestes i paisatges bells però difícils. Fent-se mal de tant caminar (“Ni tan sols camino com cal; em deixo portar. Transformo una caiguda cap endavant en un pas”). Fent nit en pensions, barraques, pallers, o en segones residències buides, que violenta. I pensant mil coses diferents, relacionades (o no) amb la ruta, que també registra a la seva estranya bitàcola, breu i vibrant.

Que per què llegeixo aquest llibre? Perquè va d’un pelegrinatge cru i, a mi, poques coses m’agraden més que caminar desmesuradament. I perquè fa quaranta-cinc dies que estem tancats. I perquè és Herzog. I ja ho va dir Leila Guerriero: “Viatgin. Vegin pel·lícules de Werner Herzog. Vulguin ser Werner Herzog. Sàpiguen que no ho seran mai”. Herzog és Herzog. Guerriero és Guerriero. I nosaltres qui sap les caminades que podem arribar a empescar-nos encara. No sucumbeixin mai, hauria pogut afegir Guerriero.

L’amiga de Herzog era la crítica i historiadora de cinema Lotte Eisner (1896-1983), a qui Bertolt Brecht havia rebatejat Eisnerin, a qui Wim Wenders dedicaria París, Texas. I sí, Lotte Eisner es va salvar.


© Werner Herzog
© Gallo Nero Ediciones, SL
© traducció: Paula Aguiriano Aizpurua

Comentaris

  1. Icona del comentari de: nené Llimona Broto a maig 05, 2020 | 10:53
    nené Llimona Broto maig 05, 2020 | 10:53
    Herzog, es inconmenrurable, es foc es impetu, amant incondicional de tot el que el rodeja. Es com la llum a la foscor, com el cansa si en el ultra cansament. Es el mar en plena Llevantada, la turmenta mes apocalipsica, Herzog es Herzog.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix