Vint-i-cinc

I si trobés l’adreça, convidaria aquella part de mi que em van arrencar

| 05/11/2015 a les 23:31h
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Christina


I convidaré la que ha llençat els daus entre llavis vermells i petons lents. I també la que ha confós l’amor amb cançons del Cohen i, malgrat les ferides, s’ha posat un vestit i ha tornat a ballar.  
 
Serà una gran festa, no vull que hi falti ningú. Hi haurà un pastís de xocolata i tantes espelmes com anys per apagar. Bufaré amb les galtes plenes d’aire i demanaré un desig que no diré perquè, sí, a aquestes altures encara crec que el silenci cuida les promeses. I miraré, amb l’orgull del qui té molts amics, tota la taula, i a cada cadira no hi haurà cap parent ni cap amic.
 
Només bocins de mi.
 
Et faré l'ullet a tu, la que per fi ha après a dir que no perquè, com et deia la mare, és impossible acontentar tothom. I al costat, la que fuig a tot arreu, i es creu tan valenta que no és capaç de clavar la bandera enlloc.
 
I si trobés l’adreça, convidaria aquella part de mi que em van arrencar. Li enviaria una targeta demanant-li que fes una excepció, que fa tants anys que la busco que gairebé n'he oblidat el nom.
 
No hi pot faltar la somiatruites que quan plou es dedica a salvar cargols de l'asfalt. I això és tot el que fa pel món, encara que ella també té una closca i, a dins, unes quantes pors. Segur que vindrà de bracet de la que, quan cal, clava el puny a la taula per dir prou. I s’emprenya quan algú posa dins d’un mateix sac el color verd i el color blau. També li obriré la porta a la que té un joc de cartes i una vida i a cada partida va apostant a favor del matís, de la drecera, de la casualitat.
 
I traguem una botella de xampany i que el tap surti disparat cap al sostre que no tenim. I sortim de festa aquesta nit i arrambem-nos a aquell foc que crema i ens fa sentir vius per dins. I fem l’amor amb alguna estrella que malpengi del cel. I quan estiguem mig borratxes i riguem per ximpleries, demanem al cambrer que ens posi aquella cançó que ens entela els ulls. Que té una línia de baix que avança a un ritme que envegem, perquè és fidel a un tempo i en canvi els nostres batecs mai han estat cronometrats.
 
Alcem la copa i brindem per allò que és nostre i que voldríem per sempre. I abracem-nos, va, que l’ocasió s’ho mereix. Que si hem arribat fins aquí, juntes i soles, també podrem arribar fins allà.

COMENTARIS

Felicitats
Jordi Campru, 23/09/2015 a les 07:57
+4
-0
Felicitats, Gemma! Quina il.lusió.
Preciós
Roser Franquesa, 23/09/2015 a les 18:50
+2
-0
Un escrit preciós!
En el just moment...
Anònim, 14/12/2016 a les 00:38
+0
-0
D'aquí 6 dies faig anys... Per algun motiu o altre no ho porto gaire bé... I de cop, per casualitat, m'arriba el teu escrit, m'arranca un somriure i ja tinc més ganes d'omplir la copa i brindar per mi amb mi mateixa, com fa anys que no faig...
Que si els ulls es volen omplir de llàgrimes els acompanyaré amb rialles i amb retrobar, com tu dius, totes aquestes jo que tinc guardades sota clau en algun calaix d'aquella jo que en un altre temps vaig ser...
Gràcies!

(Per cert, també em dedico a salvar cargols de l'asfalt, encara no havia conegut algú altre que ho fes!)
bocins de mi
Anònim, 05/11/2017 a les 19:15
+0
-0
Felicitats pel teu aniversari i per escriure bonic.
vint-i cinc
Anònim, 06/11/2017 a les 16:58
+0
-2
tot inconnex i alguna mentida

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Som Cultura recorre el patrimoni monumental, artístic i tradicional de les comarques gironines
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Pensa porta el pensament i la filosofia a diversos espais de la ciutat
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza una taula rodona per reflexionar sobre el medi ambient
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull una jornada musical reconeguda pel Departament d'Ensenyament
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc sobre el que acaba sent important a les nostres vides
Imatge il·lustrativa
Wladyslaw Szpilman interpreta la peça de Chopin que tocava quan Hitler va ocupar Varsòvia el 1939
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra amb humor la negació al pas dels anys
Imatge il·lustrativa
El festival cinematogràfic arriba a la 25a edició amb una norantena de projeccions programades