Basorèxia

Nedarem en mars més fondes

Una solitud que et neix del pit, que dus enganxada a la pell, que no entén ningú

| 26/03/2018 a les 22:55h
Especial: Basorèxia
Arxivat a: Cambres pròpies, Basorèxia
No, encara no, si us plau,
per favor, no així.
Que no quedi aquí,
que no acabi així,
que no em toqui a mi.
Per favor no a mi.
Pau Vallvé
 

Foto: bravelittlebird


Vens de dies greus, glaçats, terribles i estrenes ara una primavera que no arribarà a ser-ho perquè no s’ho mereix. I estàs cansada i el cos et tremola sempre una mica, d’una manera gairebé imperceptible però constant, fins i tot quan dorms. És un tremolor instal·lat just un mil·límetre per sobre la pell sense arribar a tocar-la, que et recorda que has estat plorant més del que en sabies, però que encara no has plorat prou. Vens d’un hivern que t’ha ben buidat d’alegria i d’il·lusions i ara hauràs de negociar amb la vida quina part de tu seguirà vivint.
 
T’han dit que t’odien i efectivament t’han odiat i, sí, també t’han fet odiar, i això desgasta. I tant de bo, tant de bo, algú t’hagués dit, durant aquest últim any tan fosc que és normal tenir por i que no passa res si estàs trista. Que la tristesa és més digna que un adeu sense llàgrimes. Que hi tens tot el dret. Que no hi ha res dolent amb tu, ni dins del teu cap, ni dins del teu cos, ni amb la teva manera de ser, ni amb la teva solitud. Una solitud que et neix del pit, que dus enganxada a la pell, que no entén ningú.
 
Arribes al vespre a casa i la veïna, que sol encertar la música que posa, avui et rep amb l’estrofa de Pau Vallvé que has suplicat mil cops i et veus, de nou, desitjant que no acabi així, que no et toqui a tu, per favor, que no quedi així. Però saps per experiència que les coses s’acaben i només en queden les cançons que ens fan plorar i no és culpa de ningú. Igual que no és culpa de ningú que els ocells es morin sols, que els cors estimin cors que no els estimen, que la vida tingui forma de maldat i fins i tot que l’existència sencera no tingui cap sentit aquest vespre. 
 
Però sí, bé que ho saps, que un cop et va passar a tu, es va acabar així, et va tocar a tu i vas naufragar. I mira, l'experiència et va ensenyar que un cop t’has buidat d’il·lusió, poca cosa et queda per perdre, la por o la vida. I per això ara ho saps dir: si naufragues, em llançaré al teu riu i sota l’aigua et parlaré de totes les coses que no tenen nom. I nedarem, amor, en mars més fondes.
 

COMENTARIS

Brutal
Anònim, 27/03/2018 a les 09:37
+14
-1
M'has fet posarla pell de gallina. Perque jo també he descobert aquest hivern que "he plorat més del que en sabia". I he hagut de descobrir per mi mateixa, perque ningú tampoc m'ho havia dit que no passa res per estar trista i tenir por. Que no passa res per naufragar. Gràcies per posar paraules a aquest enrenou de sentiments i compartir-ho
ostres
quimparera, 28/03/2018 a les 23:42
+2
-0
quanta bellesa, tristor, poesia, humanitat, quanta vida retratada
No podries haver-ho descrits millor
Anònim, 26/04/2018 a les 11:02
+0
-0
Tens talent per descriure sentiments i emocions que jo no hagués pogut transmetre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge denuncia què passa massa sovint quan s'adopta un animal
Imatge il·lustrativa
Un anunci del govern d'Escòcia per no abaixar la guàrdia
Imatge il·lustrativa
L'artista Christine Sun Kim reivindica el valor de la llengua de signes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer