Els anys seixanta i setanta van ser una explosió a Barcelona. Cada vegada hi havia més cotxes i turistes, l’expansió urbana semblava no tenir fre, i aquelles velles tradicions i costums de sempre anaven quedant enrere. La ciutat, amb tants canvis, tenia un aire despenjat: com qui creix massa ràpid i no ha tingut temps de comprar-se roba a mida.

Eugeni Forcano va néixer el 1926 a Canet de Mar, on ha mort aquest 22 d’abril del 2018. De jove va aprendre fotografia d’una forma autodidàctica i va acabar sent un dels grans fotògrafs d’aquells temps. Des d’un humanisme profund i amb un toc d’ironia, va retratar una societat viva i canviant. Són imatges, tant documentals com socials, fetes a peu de carrer, que relaten, amb fidelitat, l’aire que s’hi respirava. Un testimoni que podem visitar a l’exposició La vida atrapada al vol del museu Palau Solterra (Torroella de Montgrí) de la Fundació Vila Casas, fins al 20 de maig.

1. Sotanes.
Barri Gòtic, Barcelona, 1964.

Foto: Eugeni Forcano



2. L’existencialista.
Catedral de Barcelona, 1964.

Foto: Eugeni Forcano



3. La innocència a la finestra.
Carrer de les Semoleres, Barcelona 1965.

Foto: Eugeni Forcano



4. El colom de Crist.
Llars Mundet, Barcelona 1961.

Foto: Eugeni Forcano



5. La gitaneta i el seu gatet.
Pedralbes, Barcelona, 1964.

Foto: Eugeni Forcano



6. Com entendre la mort.
Montjuïc, Barcelona, 1963.

Foto: Eugeni Forcano



7. Angoixa.
Plaça de braus “La Monumental”, Barcelona 1961.

Foto: Eugeni Forcano



8. Deixat de la mà de Déu.
Plaça Reial, Barcelona 1965.

Foto: Eugeni Forcano



9. Les dues gàbies.
Barri de Verdum, Barcelona, 1961.

Foto: Eugeni Forcano



10. Amenaces.
Montjuïc, Barcelona, 1964.

Foto: Eugeni Forcano

11. Sense oportunitat.
Carrer del Dr. Joaquim Pou, Barcelona, 1972.

Foto: Eugeni Forcano



12. La fascinació de les palmes.
Plaça de Montcada, Barcelona, 1963.

Foto: Eugeni Forcano



13. Darwiniana.
Santa Pou, Girona, 1960.

Foto: Eugeni Forcano



14. Una dona optimista.
Paral·lel, Barcelona, 1963.

Foto: Eugeni Forcano

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix