El bon pare i la no tan bona mare

“No em deixa de sorprendre com de diferent ens tracten a mi i al meu marit quan som en llocs públics amb els nostres fills. A mi em jutgen, em qüestionen o m’ignoren obertament; al meu marit li estenen una catifa vermella als peus en les (admetem-ho, rares) ocasions en què és ell qui està sol amb els nens”. Ho explica Chaunie Brusie, escriptora i mare de quatre fills, en el web Babble. I ho il·lustra amb aquests cinc exemples:

1. Al parc.
D’ell, diuen: Uau, mira quin bon pare, porta els nens al parc!
D’ella, diuen: Uau, aquesta dona ni tan sols està mirant els seus nens!

2. Al supermercat.
Ell sent: Oh, mira quin pare més bo que ets!
Ella sent: Caram, tens les manes molt ocupades!

3. A la perruqueria.
A ell li diuen: O sigui, només vols que t’hi faci una repassada?
A ella li diuen: I doncs, qui s’ha quedat amb els nens?

4. Al metge

Amb el pare: Ai, el pare t’ha pintat les ungles?
Amb la mare: Saps que la pintura d’ungles és tòxica, oi?

5. Amb amics.
A ell li diuen: Vas veure el partit?
A ella li diuen: Què fan els teus fills?

Il·lustració

Comentaris

Anònim agost 12, 2016 | 08:30

Totalment d´acord

19

9

Respon
Home cansat de microfeminismes agost 13, 2016 | 15:25

Ja esta bé. Estem traslladant la societat de matxisme al feminisme sense sentit. Ambdos són extrems sense sentit i , per mig, tenim els micromatxismes o microfeminismes. Ho sento molt, amb la informació que apareix en aquesta noticia, tornem a situar l'home pare de familia com algú despreocupat dels seus fills i que disfruta de la indulgencia de tothom. Jo com a pare treballo i faig el mateix que una dona amb els seus fills i, en la meva societat catalana, el tracte que rebo és el mateix. Que sigui mare de quatre fills no la fa ser objectiva, sencillament explica una realitat propia i, a més, deixa els homes en una posició de menyspreu. No vull micromatxismes pero tampoc microfeminismes. (Perdoneu les faltes , escric des d'un mòbil)

11

7

Respon
Anònim agost 13, 2016 | 17:07

Ara mateix podria escriure 50 contreexemples, començant pel tracte vexatori que rep la figura del pare, sempre el "tonto" i el que rep, en molts anuncis o en moltes sèries de televisió. Però no seguiré perquè el meu comentari serà igualment censurat. No es pot anar contra la veritat políticament correcta del feminisme.

9

3

Respon
Anònim agost 13, 2016 | 22:38

Em flipa k al segle XXI encara hi hagi gent k cregui k el feminisme es un "extrem" igual k el masclisme. Si us plau! Llegiu x tenir opinions formades! El feminisme defensa k les dones son tant capaces con els homes, no diu k siguin superiors. Nomes es el masclisme qui defensa la superioritat dun sexe sobre laltre.

6

3

Respon
Anònim octubre 14, 2016 | 22:07

Més que si ets dona o home, molts cops també és el rol que exerceixes, jo per exemple a la nostre llar sóc jo qui treballo fora de casa i el home s, ocupa dels fills. Els caps de setmana els dos. Cert que hi ha tant per canviar, vam comprar una aspiradora i m, ho explicaven a mi, vaig tenir que dir-li al dependent perdona, el expert en aspiradores és el meu home. Hi ha molta feina per fer...el meu fill petit per exemple volia un cotxet amb nines per passejar i em varen dir que el faria maricon... aiiiii, sembla que no, però hi ha molt camí per recòrrer...

2

2

Respon