La vivència d’una malaltia greu en la pròpia pell
és com aprendre a caminar per diferents viaranys:
a voltes per camins planers i delicats,
a voltes per indrets costeruts, emboirats o sense sortida.
És tenir l’espasa de Dàmocles a sobre,
sentir la mort propera
o esperar la sanació amb una llum verda intensa.

La malaltia m’ha permès redescobrir
la meva passió per anar al taller
a transformar i plasmar totes aquestes vivències:
primer en pintura a l’encàustica, més matèrica i més física,
i després en dibuixos fets amb ploma d’ocell,
com una teràpia lluminosa i alada
per sanar el meu cos i la meva ànima.
Són l’expressió directa de les meves mans.
Em deixo portar per l’instint, sense barreres,
jugant amb les limitacions del que m’està passant
i amb ganes de fer créixer la meva pròpia creativitat.

Així presentava l’artista Gemma Molera (Barcelona, 1964-2018) la seva exposició Lung & Bones, un treball introspectiu arran d’un càncer de pulmó amb metàstasi als ossos que l’obligava a lluitar per la vida. Pintura a l’encàustica i dibuixos amb ploma d’ocell i tinta xinesa són els materials utilitzats per crear aquest autoretrat tan íntim. La mostra –que es va poder veure al Museu del Monestir de Sant Cugat del Vallès i al Museu d’Art de Sabadell, entre d’altres espais– sorgeix de la necessitat d’interpel·lació constant durant el procés de la malaltia, difícil i esgotador. Des del xoc inicial i les primeres proves passant per la recerca de qualsevol beuratge que pugui ser alleujador i les muntanyes russes dels marcadors tumorals fins a les metàstasis arreu del cos, els fàrmacs per intentar aturar-les i la necessitat d’aferrar-se a la vida amb arrels de plom.

Entre tractament i tractament, Gemma Molera va tenir una revelació artística: “Descobreixo que tinc un projecte clar per anar al taller: seguir el camí del meu càncer amb la meva pròpia obra, anar desgranant tot el que m’està succeint. Poder sentir què és que em caigui el cabell, treure grapats de pèl i convertir-los en encàustica, poder fer un autoretrat, pintar amb els cabells la recaiguda! Rapar-me al zero i sentir-me la closca nua, amb les cicatrius de totes les meves trencadisses per la vida. Focalitzar-me amb els ulls clucs altre cop, prendre consciència de qui sóc jo. I fer-me la perruca dels meus somnis, més bonica que el meu propi cabell. També començo a fotografiar les meves empremtes als lavabos, passen a formar part del meu projecte artístic”. Al cap d’un temps, en saber que tenia afectades més parts del cos que no intuïa, va passar a fer uns dibuixos molt més vivencials: “Sorgeixen des del meu interior, buscant l’infant de l’ànima. Deixo anar les meves mans amb ploma d’ocell i tinta xinesa. El dibuix, l’encàustica i el gravat són la meva passió, em donen força i em permeten expressar-me més enllà de les paraules”.

L’artista parteix d’un format concret: una taula de fusta de 40 per 40 centímetres, que li permet treballar el detall, jugant amb les diferents parts del cos, des dels òrgans interns fins als peus o el crani nu. Aquestes unitats s’han agrupat de quatre en quatre formant uns retaules de 80 per 80. Fem un recorregut per 14 dels retaules presents a l’exposició.

1. Sortosa d’haver compartit aquest tumor en el meu cos.

Gemma Molera



2. Pulmó esquerre i ossos.

Gemma Molera



3. Potingues, beuratges i marcadors.

Gemma Molera



4. La recaiguda: pintar amb els cabells.

Gemma Molera



5. Soc jo.

Gemma Molera



6. La perruca dels meus somnis.

Gemma Molera



7. Els meus quatre amors.

Gemma Molera



8. Discòrdies intestines.

Gemma Mol



9. La tristesa.

Gemma Mol



10. Buscant l’infant de l’ànima.

Gemma Mol



11. Quatre cargols al cap.

Gemma Molera



12. L’embat del dolor.

Gemma Molera



13. Arrels de plom.

Gemma Molera



14. Vull seguir lluitant.

Gemma Molera

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 05, 2017 | 21:23
    Anònim maig 05, 2017 | 21:23
    Espectacular, sense paraules.
  2. Icona del comentari de: Anònim a maig 06, 2017 | 23:36
    Anònim maig 06, 2017 | 23:36
    Els ulls se m'omplen de llagrimes ... d'emoció. FELICITATS en maiúscules Gemma!
  3. Icona del comentari de: Lourdes Fisa a maig 07, 2017 | 19:23
    Lourdes Fisa maig 07, 2017 | 19:23
    Fortalesa, elegància, bellesa del dolor, valentia. El procés de la Gemma és ja una obra d'art. I els resultats segueixes sent tu, però més enfortida. Felicitats !
  4. Icona del comentari de: Lourdes Milà a maig 12, 2017 | 13:17
    Lourdes Milà maig 12, 2017 | 13:17
    Fets, imatges, emocions que superen qualsevol paraula racional davant aquesta lluita per entendre la vida compartida amb l'enfermetat. Gemma, forta i intensa, no és fàcil de vèncer. Gràcies per les teves lliçons, mestra!!
  5. Icona del comentari de: Anònim a juny 01, 2017 | 15:58
    Anònim juny 01, 2017 | 15:58
    Amunt, Gemma, sempre, amunt i endavant! La teva obra em commou i em fa caminar. Ens fa caminar.
  6. Icona del comentari de: Anònim a gener 20, 2018 | 17:15
    Anònim gener 20, 2018 | 17:15
    Ànims!! Si jo vaig sortir, tu també. L 'energia i el positivisme són els millors complements al poti poti de medicaments.
  7. Icona del comentari de: GemmaM a gener 20, 2018 | 17:50
    GemmaM gener 20, 2018 | 17:50
    Sí, sortosos els que t'hem conegut i hem pogut compartir amb tu i, amb els teus quatre amors, moments de les nostres vides. Una abraçada ben forta allà on siguis...
  8. Icona del comentari de: Imma P a gener 20, 2018 | 22:22
    Imma P gener 20, 2018 | 22:22
    Admiro la teva força i la teva profunditat!
  9. Icona del comentari de: Anònim a gener 20, 2018 | 23:07
    Anònim gener 20, 2018 | 23:07
    Tan valenta i delicada. Tan tendra i preciosa. Una maravella
  10. Icona del comentari de: Eulàlia Pagès a gener 20, 2018 | 23:32
    Eulàlia Pagès gener 20, 2018 | 23:32
    Em va agradar molt. Endavant. Espero que et recuperis del tot i puguis tornar a fer classes; si en tens ganes, esclar.
  11. Icona del comentari de: Lourdes Milà a gener 21, 2018 | 23:52
    Lourdes Milà gener 21, 2018 | 23:52
    Allà on descansis Gemma, siguis llum intensa, bellesa plena.
  12. Icona del comentari de: Anònim a gener 25, 2018 | 07:35
    Anònim gener 25, 2018 | 07:35
    Estimades, només conec alguna de vosaltres, gent bonica i carinyosa d'Argelaguer, no coneixia la Gemma, però alguna cosa em ressona del que passeu: al costat de la duresa de la mort sempre hi floreix la cara més resplandent de la vida. Abraçades!

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix