El cos en temps d'Instagram

Foto: Elisa Villarreal

A les xarxes socials les dones pateixen assetjament pel sol fet de ser dones, el cos femení és constantment jutjat, per ensenyar molt, per ensenyar poc. La Sara, l’Andrea i la Paula, les tres noies que he fotografiat i amb qui he conversat, han viscut de prop situacions d’assetjament (a les xarxes socials, a les discoteques i al carrer) com les que denuncia perfils com @cat_callers_r_trash, creat per dues barcelonines, que rep cada dia desenes de vídeos en què dones són assetjades per homes al carrer.

Foto: Elisa Villarreal

L’Andrea, estudiant de Relacions Laborals en la Universitat Autònoma de Barcelona, considera l’alliberament sexual de la dona com alguna cosa vital per tractar l’assetjament diari a què s’enfronten: “L’alliberament sexual de la dona representa una expressió de la revolució femenina en el camp de la igualtat sexual entre gèneres”. Les tres consideren que el seu cos és la millor defensa contra el patriarcat i contra el sistema classista i masclista en què viuen. Es consideren en “procés d’alliberament”, diu la Sara.

Foto: Elisa Villarreal

Els debats que aquests moviments feministes obren en la societat actual són molts i el de la llibertat de mostrar-se lliurement o d’optar per no depilar-se en són un exemple. Pot ser que el canvi generacional tingui alguna cosa a veure, però no tothom comparteix aquesta visió oberta i liberal del feminisme. “Som titllades de feminazis cada vegada que alcem la veu”, comenta l’Helena, estudiant de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’erotisme i la provocació de les seves imatges han provocat un gran debat, i no sempre positiu. Quan algunes dones estan mostrant els seus mugrons com a forma de protesta, sorprèn el fet que la nuesa i l’obertura sexual encara puguin resultar ofensives per a moltes persones.

Foto: Elisa Villarreal

La bellesa femenina en l’era d’Instagram

Un dels assumptes més reclamats és l’alliberament sexual, però també la visibilització del cos i la identitat femenins. El cos de la dona i la seva sexualitat han estat censurats al llarg de la història: el mugró femení n’és un clar exemple, tant a la vida real com en qualsevol expressió virtual. A Instagram és on hi ha hagut més casos polèmics, començant per la censura d’un pit a l’obra La llibertat guiant al poble, seguit per l’eliminació sistemàtica d’imatges on apareguin mugrons de dones.

Foto: Elisa Villarreal

“Cal defensar tant un cos prim com un que no ho és, ningú ha de poder jutjar pel sol fet de no seguir una pretesa norma”, diu la Paula mentre mira la fotografia de les estries. Cada vegada són més els comptes que creixen en nombre de seguidors gràcies a un bon fotògraf, un paisatge i una mica de Photoshop.

Però hi ha un sector de perfils vinculats al moviment feminista que creen contingut a partir dels “defectes” del cos femení com Zinteta, que ressalta la bellesa de les dones amb pintura, i Sara Shakeel, referent mundial en l’art del collage feminista, que no exclou cel·lulitis, cartutxeres i arrugues. Aquests perfils, i noies com la Sara, la Paula i l’Andrea, contribueixen a canviar la manera com la societat s’aproxima al cos femení: “Sabem que d’aquí a uns anys podré tenir cel·lulitis i ser feliç.”