Crear per qüestionar

Els becats per la Fundació Guasch Coranty exposen la seva obra a la Universitat de Barcelona

Arxivat a: Propostes, Passadís

L’art parteix de les vivències de l’artista, de la necessitat de transmetre un concepte, d’explicar una història, d’experimentar amb els materials, de buscar un estil propi que l’identifiqui. La Fundació Guasch Coranty aposta per la projecció de les joves promeses del sector de les arts visuals i de creació. Des del curs 2001-2002 concedeix anualment quatre beques per a la creació artística als alumnes de l’últim curs de grau, màster o doctorat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, per finançar altres projectes de recerca artística que els guanyadors desenvoluparan durant onze mesos. 

Els becats d’aquest curs han estat els estudiants del màster de Producció i Recerca Artística Luca Tronci, Tura Sanz, Mònica Planes i Miquel García. Del 3 al 7 d’abril, els quatre artistes exhibiran els seus projectes a la sala d’exposicions de la Facultat de Belles Arts de la UB. Hem parlat amb ells perquè ens expliquin de primera mà quina és l’essència de la seva obra i què volen transmetre amb la recerca de la creació. Els cedim la paraula.

1. Luca Tronci, artista de Termografías de rituales sociales.

Luca Tronci

 

L’essència de l’obra

Parteixo de la idea que contínuament actuem la nostra identitat i, en contrast, definim les nostres alteritats. En aquest procés expressem idees i opinions simplement perquè advertim que hi ha una situació d’urgència o d’emergència que ens imposa posicionar-nos i actuar en conseqüència. Un paper fonamental el juguen els dispositius, entenent com a tal tot el que té aquesta capacitat de suggerir i provocar la sensació d’urgència, generant, capturant i orientant les nostres opinions. El llenguatge, l’escola, la presó, la televisió, els mitjans de comunicació en general.

El meu objectiu és profanar aquests dispositius, en el sentit de reapropiar-me d’ells o de replantejar-ne la funció, provocant un qüestionament del seu ús i, en conseqüència, de la naturalesa de les nostres opinions.

2. Tura Sanz, artista d’El test d’alfàbrega.

Tura Sanz


L’essència de l’obra

L’essència de les peces és la novel·la cinquena de la quarta jornada del Decameró de Boccaccio, vista amb els meus ulls. Volia que la història d’Isabel i Llorenç aparegués clarament en les obres, i alhora que també parlessin d’altres coses més personals, però que cadascú pugui emmirallar-s’hi i veure-s’hi. Volia, potser, esbrinar per què em va emocionar aquesta història en particular. Els germans d’Isabel maten el seu amant: ell li apareix en un somni i li mostra on està enterrat. Ella, d’amagat, desenterra el cap i el posa en un test d’alfàbrega. I hi plora al damunt cada dia molta estona, els germans li acaben prenent i ella mor de dolor poc després.

3. Mònica Planes, artista de L’objectualització del paisatge. Retorn a un estat de percepció zero.

Mònica Planes


L’essència de l’obra

Amb el meu treball intento fer visibles les estructures físiques que conformen els espais en els quals vivim. Per fer-ho, faig objectes que expliquen la meva experiència en ells. I aquests objectes que faig, com si fossin joguines, proposen, a través del canvi d’escala i de materials, una forma de contacte amb els espais més propers que permet jugar-hi, manipular-los i percebre’ls d’una manera alternativa.

4. Miquel García, artista de Who burned freedom?

Miquel García


L’essència de l’obra

Who burned the freedom? és una proposta que aglutina diversos temes del meu interès. El principal és que supeditar la producció cultural a la política és condemnar-la al fracàs i al retrocés. Crec que la producció cultural ha de situar-se per sobre d’aquesta tessitura que la relaciona directament amb un posicionament, sovint polaritzat, en l’esquerra o la dreta. 
 
La meva intenció amb Who burned the freedom? és qüestionar els sistemes de representació partint d’un fet en concret: la crema de llibres. Respondre a diverses preguntes, entre elles: quines han estat les formes utilitzades per a la representació de la destrucció de llibres i de quina manera es pot considerar la representació d’un acte iconoclasta un gest de resistència.

Comentaris

    Teresa Costa-Gramunt Abril 4, 2017 2:34 pm
    Honor a les beques per als nous creadors. Són necessàries. el matrimoni Guasch-Coranty ho van tenir ben present.

Nou comentari

Blade Runner i una cançó d'amor
Escoltem un dels fragments més coneguts de la banda sonora de la pel·lícula
Més entrades...