La mostra es podrà visitar fins al 15 d’octubre i ha estat comissariada per David Álvarez. Recull un total de quaranta fotografies que es divideixen en cinc seccions com si es tractés d’un diari: Ciència, Cultura, Internacional, Media, Política i Societat. Posen de manifest l’habilitat innata de l’artista per convertir-se en el focus d’atenció de la premsa i les seves relacions amb personalitats destacades. A més, també s’hi pot veure l’entrevista que li va fer el programa A fondo, de TVE, i que va ser retransmesa el 27 de novembre del 1977. És d’aquesta conversa que destaquem 14 frases que va dir l’artista i que en mostren l’essència.
1. Els pintors són molt burros, en general. En canvi, els escriptors són molt més intel·ligents. I si jo fos menys intel·ligent, doncs indiscutiblement pintaria molt millor.
2. Cada dia soc més antidalinià, a mesura que m’admiro més trobo que soc una real catàstrofe.
3. Si hi hagués 2.000 Picassos, 30 Dalís, 50 Einsteins, el món seria pràcticament inhabitable. Però que ningú s’espanti. No hi són, afortunadament.
4. És curiós, perquè a mi m’interessa molt més parlar o estar en contacte amb aquells que pensen el contrari del que jo penso, que amb els que pensen el mateix que jo.
5. Si Velázquez copia una fotografia tan bé com pot, li surt Velázquez. Si un tonto copia exactament una fotografia, li surt exactament una tonteria. Si Dalí copia fidelment una fotografia, li surt un Dalí. La personalitat és absolutament inevitable de copiar.
6. Per a mi els diners tenen un valor purament màgic i simbòlic.
7. Picasso és espanyol, jo també. Picasso és un geni, jo també. Picasso és comunista, jo tampoc.
8. Tota la meva passió rau en l’amor que sento per Gal·la i no tinc lloc per a més. Gal·la substitueix totes les passions.
9. Jo mateix cada cop més dic que soc un pintor detestable.
9. Quan era petit volia ser, no cuiner, sinó cuinera. Després vaig voler ser Napoleó, després vaig voler ser Dalí. Ara voldria ser Dalí però encara no ho soc. Però soc una bona cuinera de la pintura a l’oli.
10. Els records més entranyables que tinc són els de quan Dalí vivia a les entranyes de la seva pròpia mare. Jo tinc records perfectes de la meva vida intrauterina. Veig uns ous fregits meravellosos al plat, però sense el plat, amb les cantonades fluorescents que s’engrandeixen i s’encongeixen. Són imatges del paradís perdut, el paradís d’abans de néixer.
11. Soc l’home menys gelós. Sempre diuen que hi ha pintors que no m’agraden. Però m’agraden tots. És clar que n’hi ha que m’agraden més.
12. Havia de cometre totes aquestes excentricitats per afirmar constantment que jo no era el meu germà mort, que jo era el Dalí viu.
13. Quan em vaig casar litúrgicament amb Gal·la em vaig quedar amb unes ganes boges de tornar-me a casar. Em va agradar molt.
14. Crec que arribaré a creure en la immortalitat de l’ànima. Quan es creu en la immortalitat de l’ànima, la por desapareix completament.
Foto: Palau Robert
