Deixeu-nos ser nens

Quan Iqbal Masih tenia quatre anys, el seu pare el va vendre a una fàbrica d’alfombres per pagar el casament del fill gran. Però ell, anys més tard, va aconseguir escapar-se’n, conscienciant, a través d’un sindicat, de la duresa d’una realitat amagada. Va ser assassinat el 16 d’abril de 1995. En homenatge a ell, aquest també és el Dia Mundial contra l’Esclavitud Infantil. El fotògraf Steve McCurry, amb el reportatge Infància robada –publicat a United Explanations–, assenyala la duresa a què estan sotmesos milions de nens d’arreu del món. L’explotació. El treball forçat. Les esquenes que carreguen un pes que no els pertoca. Ho denunciem amb 14 imatges que fan mal de veure, però que retraten una injustícia que s’ha de tallar de soca-rel.

1. Afganistan

Foto: Steve McCurry

2. Afganistan

Foto: Steve McCurry

3. Índia

Foto: Steve McCurry

4. Nepal

Foto: Steve McCurry

5. Nigèria

Foto: Steve McCurry

6. Burma

Foto: Steve McCurry

7. Bangladesh

Foto: Steve McCurry

8. Riu Níger, Mali

Foto: Steve McCurry

9. Filipines

Foto: Steve McCurry

10. Bombay, Índia

Foto: Steve McCurry

11. Índia

Foto: Steve McCurry

12. Calcutta, Índia

Foto: Steve McCurry

13. Tibet

Foto: Steve McCurry

14. Kabul, Afghanistan

Foto: Steve McCurry

Dia Mundial contra l'Esclavitud Infantil Galeria Iqbal Masih Steve McCurry

El part d’una persona trans

Els monstres de casa meva

Hem sobreviscut

Homes, no és qüestió d’ajudar

Parir a casa

Comentaris

Anònim abril 16, 2016 | 15:42

Aquets nens, no han de treballar tan durament, el que han de fer es estudiar i jugar, com correspon a la seva edad.

3

0

Respon
Anònim abril 17, 2016 | 10:54

No podem mirar aquestes imatges i continuar el nostre dia com si res.No n'hi ha prou amb que ens faci mal haver-les vist. Tampoc val a dir que no hi podem fer res, que ho han de canviar altres. Cadascú de nosaltres té poder per transformar injustícies.

2

0

Respon
Anònimccfcf abril 17, 2016 | 18:29

Ja ens en podem anant compedin que aquí sóm nosaltres els que fomentem l'explotació infantil. Què us penseu que en faran d'aquests budas que escolpeix aquest nen? Portar-los cap aquí i vendre'l per 10€. I clar, preferim comprar bonito y barato que no pas amb un preu just i raonable per tothom no? Ens pensem que no hi podem fer res, però i tan que podem! Enlloc de comprar unes ulleres de sol, un anell o un mocador per 3€, procedents de llocs del 3r món i fabricat per nens que treballen 12 diàries, ens podem gratar una mica més la butxaca per aquests nens i comprar-ne de més carets.

4

1

Respon
Anònim abril 17, 2016 | 23:10

Molts nens i adolescents de la nostra societat no vol anar a escola, no lluiten per aconseguir millorar, només volen, demanen o exigeixen sense valorar tot el què tenim i la sort de poder jugar, aprendre i viure amb tranquilitat. Què ens està passant?

4

1

Respon
Anònim avia dolors abril 19, 2016 | 21:35

nomes els governants tenen la culpa

1

1

Respon
No diré el meu nom! abril 25, 2016 | 19:23

Si au, home! I ara ens poseu la culpa a nosaltres? Jo no tinc cap culpa de comprar els mocadors més barats, si no ens tornaríem nosaltres com ells!

2

0

Respon
Anònim maig 03, 2016 | 16:02

.

0

0

Respon