Avesat a catifes vermelles, a arribar una hora abans als llocs, a cercar els detalls de mans, peus o cares, a entrar en reunions sense fer gaire soroll, a fer-me invisible o a haver d’estar ben bé al mig de totes les accions, a saltar del cotxe abans d’hora, a buscar el moment on l’objectiu polític quedarà quiet, a fer colzes per trobar la millor instantània, a perseguir la imatge… ha arribat una pandèmia i, fruit d’aquesta, una nova visió personal.

Cercar l’infraordinari, convertir-me en un Georges Perec de la imatge. No des del vessant del voyeur o de la finestra indiscreta del Hitchcock, sinó de retratar la normalitat, la vida diària i de carrer en una pandèmia. Una realitat confinada en un petit pis del barri barcelonès del Raval, a l’entremig de la Rambla i el seu Liceu i la rambla del Raval. Un carrer quotidià de vida als balcons, a les voreres i l’asfalt. Un balcó de metre i mig de llarg, per setanta centímetres d’amplada, l’única sortida fotografiable de cara l’exterior: el repte de no disparar cap imatge que no sigui des del balcó enfora i endins.

Així sense voler-ho he anat capturant els instants, les problemàtiques, els accidents, la malaltia de la COVID 19, la generositat dels veïns i sobretot un nou costumari, unes noves formes de socialitzar-nos entre balcons, una nova via comunicativa que va més lluny de les paraules. Molts dies sols són mirades i petits gestos, els que diàriament ens oferim i rebem.

Una nova mirada molt més pausada, on res és urgent, on no existeix cap prioritat, on un clic acaba fent sortir un somriure o un diàleg sense paraules. D’altres és l’emoció de connectar una família argentina que es comunica per telèfon i en deixo testimoni. Una mirada diària cap a tots els racons, externs, interns, amunt i avall, on tot té el mateix grau de rellevància i on el tot és important: l’important de l’ordinari o inclús de l’infraordinari.

Ells m’esperen a mi i jo els espero a ells.

1.

Foto: Joel Codina



2.

Foto: Joel Codina



3.

Foto: Joel Codina



4.

Foto: Joel Codina



5.

Foto: Joel Codina



6.

Foto: Joel Codina



7.

Foto: Joel Codina



8.

Foto: Joel Codina



9.

Foto: Joel Codina



10.

Foto: Joel Codina



11.

Foto: Joel Codina



12.

Foto: Joel Codina



13.

Foto: Joel Codina



14.

Foto: Joel Codina

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a abril 22, 2020 | 14:08
    Anònim abril 22, 2020 | 14:08
    https://www.life-framer.com/?fbclid=IwAR0uCGLRWXy1SWaQOeInvckPGQCIU4wZYlgj0voITefkZ_ZFpWhaTAAflj0
  2. Icona del comentari de: Anònim a abril 28, 2020 | 11:37
    Anònim abril 28, 2020 | 11:37
    Poesia visual del Raval, m'encanta!
  3. Icona del comentari de: Maria Jesús a abril 28, 2020 | 12:21
    Maria Jesús abril 28, 2020 | 12:21
    M'han agradat les fotos no com a "curiositat" sinó com a un món que, en quasi cap missatge s'ha tingut preset: habitats, necessitats, maneres de veure possibles, sempre veient una diversitat com sin fos endèmica que va markant una imatge col.lectiva i una autoimage que perjudica, aïlla i desprestigia. Curiosament un dels col.lectus que han treballat i de valent ha estat el personal de neteja, escombriaires, auxiliars... sempre menystinguts. Una exclusión des de la mirada esbiaxada etnocèntrica i classsista.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix